De tota l’aigua disponible, només el 5% es destina al consum humà, des de l’ús domèstic fins als regadius. Tot i la gran disponibilitat, el repte es troba en la gestió, la distribució i els pics de demanda en èpoques de molt turisme i per produir neu artificial. El consum diari per persona encara és massa elevat, ja que s'apropa als 220 litres, i cal millorar l’eficiència de les xarxes i eliminar les fuites.

Experts alerten de l’impacte del canvi climàtic sobre els recursos hídrics d’Andorra

La condició de país capçalera fa d’Andorra un estat privilegiat pel que fa als recursos hídrics. Tanmateix, tot i que més tard que en altres zones, els efectes del canvi climàtic s’aniran incrementant. Els experts recomanen ser curosos amb el consum, especialment amb l’augment de residents i turistes al Principat.

"Som uns afortunats, tenim molta aigua. Ara tenim un període en què hi ha hagut moltes precipitacions, però després d’això també vindran períodes de sequeres que afectaran els recursos hídrics d’Andorra."

Àlex Rodríguez, coordinador d’Andorra Sostenible

El canvi climàtic no només afectarà el consum domèstic, sinó també certes activitats econòmiques.

"Plou i neva de manera diferent i això pot afectar el cabal dels rius, la quantitat d’aigua que tenim i fins i tot la producció elèctrica, i també moltes activitats econòmiques com el turisme de neu."

Àlex Rodríguez, coordinador d’Andorra Sostenible

Ara per ara, la situació d’Andorra és privilegiada gràcies al seu abast hídric. Tot i això, alguns indicadors obliguen a prendre mesures per equilibrar paràmetres, com el consum mitjà diari.

"Un dels objectius que hi ha en aquesta llei d’economia circular és que el consum d’aigua estigui per sota o, com a màxim, a uns 150 litres per persona i dia. Podem pensar que són molts litres, però amb una dutxa ja podem apropar-nos força, si no la fem gaire ràpid, a aquesta quantitat."

Àlex Rodríguez, coordinador d’Andorra Sostenible

Dutxar-nos de manera àgil i ser curosos amb les aixetes són alguns dels consells d’Andorra Sostenible, que assegura que ni la massificació ni l’esclat constructiu afecten l’aigua del país ni la seva qualitat. El que sí que dona per fet és que problemes d’abastiment com els de la Massana obren la porta a reflexionar sobre la distribució de l’aigua entre parròquies.