Humitat per sota del 10% i màximes que més sovint de l'habitual superen els 30 graus: la tranquil·litat que va deixar la primavera després les pluges de març i abril s'ha esvaït amb l'arribada d'un estiu que ataca directament els boscos.

"El que sí que veiem és que els últims tres o quatre anys aquests dies de perill elevat cada cop són més freqüents."

Pere Pons, responsable de la secció forestal dels Bombers

El canvi climàtic no és l'únic factor que explica l'increment progressiu del risc a patir incendis forestals. Hi ha una altra qüestió que, afegida a la primera, fa del còctel perfecte per incrementar-lo any rere any: l'acumulació de massa forestal als boscos propiciada per l'abandonament arrossegat des de fa moltíssimes dècades dels usos tradicionals de les masses forestals.

"Temperatures més altes, valors més baixos d'humitat i canvis en els usos del sòl, a més de l'abandonament de l'activitat agrícola. Això pot fer que s'incrementi el risc d'incendi a Andorra i en el conjunt del Pirineu també."

Anna Albalat, investigadora de l'AR+I

Caducifolis com els bedolls assecant les fulles al juliol fan saltar les alarmes a uns bombers acostumats a presenciar-ho a finals del mes d'agost. Són adversitats afegides a les d'estius anteriors, que fan replantejar-se la vulnerabilitat del Principat.

"La situació aquesta de tranquil·litat, de bombolla dels Pirineus en què era tot verd i res no podia cremar, si es dona la guspira pot fer que el combustible cremi, que els boscos cremin."

Pere Pons, responsable de la secció forestal dels Bombers

Així doncs, davant els entrebancs albirats enguany la responsabilitat de cadascú jugarà un paper fonamental.