S'ha d'ampliar la idea de sostenibilitat que es té. Això implica les emissions durant la construcció, el consum durant la vida útil de l’edifici i el seu enderroc i reutilització: "La sostenibilitat s'ha de tenir en compte des de tot el cicle de vida d'un edifici", recorda l'arquitecte Lluís Ginjaume.

Andrea Doncel afegeix "el tema del transport. D'on ve aquest element? L'estàs portant des d'una fusta que sí que és sostenible, però que ho estàs fent des de ves a saber d'on, el que deixa implícit un CO2 que no caldria si fos un producte de proximitat. Després, hi ha el com fas servir aquest element, perquè durant la vida útil de l'edifici això tingui un retorn."

Un dels problemes, segons els experts, són els índex d'edificabilitat. Els nuclis urbans tenen una edificabilitat superior a la de l'Eixample de Barcelona, però sense la mateixa disponibilitat d'espai lliure. L'enginyer Jordi Llovera apunta que "els plans d'urbanisme tenen molt en compte la quantitat d'edificacions que es poden fer, però no la qualitat."

Arquitectura sostenible al país

Una de les propostes són cobertes verdes com la del parc de l'Ossa. Una forma d'aprofitar els terrats alhora que es redueixen les emissions de CO2, la biodiversitat i es millora la gestió de l'aigua. Una forma d'edificar completament viable tot i la neu i el terrat inclinat.

També hi ha d'altres exemples d'arquitectura sostenible, com és el Node d'Andorra Telecom, o els pisos de lloguer assequible de l'avinguda del Pessebre, així com els del Cedre. Habitatges de molt baixa demanda energètica. Atesa l'estructura de fusta - de la façana, entramat lleuger i revestiment - tenen una baixa energia incorporada. L'edifici, alhora, permet la recuperació d'aigües grises pel reg de la plaça i compta amb una coberta enjardinada.

Manca d'incentius

"Des de l'administració també es pot incentivar, ja sigui amb ajuts o bonificacions, perquè si fos més barat, segurament ho faria tothom."

Lluís Ginjaume, Altura arquitectes

"Tenim problemes per dissenyar edificis ecològics sostenibles i d'absorció de CO2 perquè els plans d'urbanisme, la llei d'ordenament del territori i alguns reglaments no ens ho permeten."

Jordi Llovera, arquitecte

"Posar uns màxims d'emissions de CO2, per tal de garantir que aquesta arquitectura que estem construint en un futur serà sostenible. Fins que no ho demani la normativa igual és quelcom que nosaltres mateixos no ens imposem."

Andrea Doncel, Altura arquitectes

El repte principal és la manca de pedagogia. Una baula clau en el decret d’obligat compliment de la Unió Europea per descarbonitzar el parc d’edificis en l'eventual signatura de l'acord d'associació.