L’estudi destaca una incidència creixent a causa de l’augment de la pràctica d’esports a la muntanya. De fet, dels 122 accidents registrats al país, 56 han estat practicant esquí de muntanya i 33, esquí fora pista.

Un altre dels punts clau de l’estudi és el grau de perill en el moment dels accidents. La majoria de les allaus registrades des de l’any 1993 s’han produït amb perill 2 i 3, uns nivells que sovint es perceben com a relativament segurs. Els experts alerten especialment del grau 3, que es tendeix a subestimar.

Aquest hivern, a més, Andorra ha registrat nombrosos episodis de perill 4, associats a fortes nevades i a la presència de capes febles persistents enterrades, fet que incrementa el risc d’allaus grans.

L’estudi observa també una lleugera reducció de la mortalitat per accident gràcies a un coneixement superior del risc, a la formació en tècniques de rescat i a la generalització del material. Tot i que davant del fenomen no s’hi pot fer res, la reducció de l’exposició és clau.

Pel que fa a la mida, la major part de les allaus registrades des del 1993 han estat de dimensions mitjanes o grans, un factor que incrementa notablement la gravetat dels accidents i el risc per als practicants de la muntanya hivernal.