Més de trenta anys conduint les ovelles per una transhumància que ha canviat força les darreres dècades. Una transformació marcada per les exigències europees, que provoquen la pèrdua progressiva de l'essència transhumant.

"Si demanem un baixa a peu a Espanya hauríem de demanar molts permisos a la Generalitat i al govern espanyol perquè la Seprona ens vingui a controlar."

Martí Pubill, pastor de Casa Pubill i vaquer al comú d'Encamp

Cada cop menys implicats a un sector també afectat per la manca de terreny disponible al país per assentar les explotacions ramaderes.

"Per fer una granja a Andorra és molt estricte, en canvi, si baixes a Espanya o França fer una nau agrícola molt més senzill que aquí. Ja no en tenim com abans, a dins del poble, cap granja. Tenim les quadres antigues, però no les podem utilitzar per treballar."

Martí Pubill, pastor de Casa Pubill i vaquer al comú d'Encamp

Els ramaders alliberen de culpa tant comuns com Govern. La seva implicació s'ha fet palesa últimament. És una qüestió que traspassa les fronteres del Principat i que fa preveure un futur per al petit bestiar no gaire optimista.

"Els ramaders ens estem quedant vells, estem passats una mica de rosca. Llavors, ja no fem inversions. Per què he de fer una inversió si darrere meu no vindrà cap fill meu o ningú a portar un ramat d'ovelles?"

Martí Pubill, pastor de Casa Pubill i vaquer al comú d'Encamp

Una transhumància que cada cop recorre menys quilòmetres a peu i més amb camió i que, si la cosa no canvia, podria deixar el Martí com un dels últims bastions del ramat oví que transhuma al país.

"Espero que surti algun altre i que no desaparegui del tot."

Martí Pubill, pastor de Casa Pubill i vaquer al comú d'Encamp