Cortal Llumeneres és un exemple de com la tradició pot conviure amb la innovació. Meritxell Baró i la seva família van recuperar una explotació agrícola que havia estat heretada del pare i, el 2018, van decidir diversificar la producció.

"Cortal de Llumeneres arriba a les nostres mans a través del pare, tenia aquesta propietat. I conjuntament els quatre que érem de família en aquell moment decidim tirar endavant i explotar-la. Cap al 2018 decidim diversificar-nos, introduint també l'hortalissa, l'horta, fer producte local, producte de proximitat. És molt maco, però també és molt sacrificat. La pagesia en si és molt sacrificada, però l'hort també, perquè aquí tenim una climatologia que a vegades acompanya i a vegades no."

Meritxell Baró, propietària de Cortal Llumeneres

Tecnologia que transforma la ramaderia

En altres casos, la digitalització ha sigut clau per assegurar el relleu i la continuïtat d'una explotació. Carles Puigdemasa relata com els collars amb tancats virtuals els van permetre gestionar el ramat sense estar esclavitzats pel dia a dia:

"Vam trobar uns collars amb tancats virtuals que ens van permetre marcar un perímetre per al ramat. Sense això, hauria estat impossible continuar. Si no es modernitza una mica, ningú vol ser un esclau del negoci."

Carles Puigdemasa, ramader

Nous actors amb noves visions

Mentrestant, altres persones que no venen de família pagesa o ramadera també han decidit fer el pas. Un pas sense dubte difícil i arriscat, obrint explotacions de nova creació i amb models de gestió diferents. Per exemple, produint ous ecològics i de proximitat a 1.900 metres d'altitud. Sandra Balcon, antiga professora, va decidir reinventar-se i apostar per un model extensiu i ecològic:

"Volia un canvi a la meva vida. La producció és extensiva i ecològica, amb condicions òptimes per als animals i alimentació natural. Això garanteix un producte excel·lent. Ser petit no vol dir menys feina; vol dir fer-ho tot tu mateixa."

Sandra Balcon, propietària d'Ou 1900

Aquest tipus d’iniciatives demostren que hi ha marge per a projectes petits i sostenibles que aportin valor al país i diversifiquin el sector primari. Però que sigui una explotació petita no vol dir que la feina sigui poca. "El ser petit tampoc vol dir menys feina, el ser petit vol dir fer-t'ho tot molt tu, i això vol dir molta feina", explica Balcon.

Cooperació i futur del sector

En aquest sentit, al sector boví ja fa anys que la societat Ramaders d'Andorra treballa per a la cooperació entre els ramaders, no només per promocionar la carn de qualitat, sinó també per garantir la continuïtat de les explotacions.

"És una mena de treball col·laboratiu entre tots els ramaders, una figura que es va crear fa 25 anys i que per tant el Govern del moment jo crec que va impulsar un molt bon projecte en aquest sentit. Un projecte que ara és clau i que som d'alguna manera l'enveja del nostre voltant perquè al final tenim una raça pròpia amb uns compromisos a nivell de política ramadera concrets i un sol punt de venda per vendre aquesta raça pròpia."

Guillem Casal, ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia

I per aconseguir que sigui més selecta i productiva, a partir d'aquest 2026 es vol impulsar un centre de recria d'anolls, vedelles que encara no han estat mares. Una agrupació de diversos caps de bestiar que també buscarà facilitar la feina als ramaders.

"Això també ens permetrà tenir un punt d'ajuda per poder prestar col·laboracions o poder ajudar un ramader amb els encarregats de portar aquest centre de recria que puguin ajudar els ramaders que en algun moment no poden estar a la seva explotació per motiu de malaltia o degut a una situació personal."

Guillem Casal, ministre de Medi Ambient, Agricultura i Ramaderia

Més enllà de la realitat del sector, els ramaders no es resignen i, sense obviar els reptes immediats i de futur, confien que amb els diferents models i alternatives que han anat sorgint l'agricultura i la ramaderia a Andorra tindran corda per estona.

Recupera el reportatge sencer aquí.