Imposició d'un canvi de règim o guerra defensiva davant una amenaça. Donald Trump canvia versions constantment sobre la raó de la campanya de bombardejos sobre l'Iran que comparteix amb Israel. Mentre deixa anar incerteses de forma estratègica, Europa li regala el seu suport en aquesta guerra. Merz, el canceller alemany, que aquest dimarts es va reunir amb Trump, no va badar boca quan el president americà va assegurar que tallaria totes les relacions comercials amb Espanya després que Pedro Sánchez defensés el 'no a la guerra' que aquest dimecres ha reafirmat.

"La pregunta no és si estem o no a favor dels aiatol·làs. Ningú ho està. Per descomptat, no ho està el poble espanyol i, per descomptat, tampoc el govern d'Espanya. La pregunta, en canvi, és si estem o no del costat de la legalitat internacional i, per tant, de la pau."
Pedro Sánchez , president d'Espanya

Aquest dimecres, una Unió Europea poc decidida s'ha atrevit a defensar un dels seus. La Comissió Europa ha traslladat un missatge d'esperança que els Estats Units compleixi amb els compromisos de la seva declaració conjunta amb la Unió i Macron ha expressat solidaritat amb Sánchez. Això no treu, però, que França, Alemanya i Regne Unit exposen la seva disposició a atacar l'Iran en aquest encreuament de foc i interessos.

Israel, l'impulsor, ja ha obligat a gairebé 60.000 persones a desplaçar-se al Líban on ja ha entrat, també amb els tancs. Hezbol·là, la milícia libanesa, respon des del sud del país. Alhora, Israel confirma el seu bombardeig a un edifici pertanyent a l'òrgan que ha d'escollir el successor de l'aiatol·là Khamenei, assassinat el cap de setmana. Mentrestant, l'Iran segueix fent arribar els seus míssils al golf, que en les últimes hores han impactat al consolat dels Estats Units a Dubai, l'ambaixada dels Estats Units a Riad i una base aèria a Bahrain.