Allò que inicialment era una missió humanitària a la frontera d'Ucraïna amb Polònia, per a la Maria del Carme es va convertir en una estada de prop d’un mes a Odessa. La seva intenció no era documentar les bombes, sinó la vida de la ciutat i dels seus habitants, en calma tensa malgrat el so diari de les sirenes i el zumzeig dels drons.

"No estàs acostumat al soroll de les sirenes quan no vius la guerra. Ells ho vivien com si fos normal. De fet, em deien: 'No tinguis por, no moriràs avui.'"

Maria del Carme, fotoperiodista

A partir de la quotidianitat va néixer el seu treball, "Between Sirens".

"No es mouen quan hi ha una sirena, segueixen treballant. Quan era amb ells i vaig sentir la primera, vaig pensar d'anar cap a algun lloc i no, ells continuaven treballant. Vaig pensar de fer el mateix: 'Continuaré treballant. Si ells ho fan, jo també, que soc aquí per documentar la veritat.'"

Maria del Carme, fotoperiodista

La resiliència sembla infinita, però també topa amb les negociacions estancades als despatxos i una població exhausta.

"No creuen que això millori, però ho esperen. Creuen que Ucraïna guanyarà."

Maria del Carme, fotoperiodista

Marishka, com li deia afectuosament la població local, també denuncia la precarietat del fotoperiodisme "freelance" en zones de conflicte.

"La majoria de mitjans em diuen que no em poden pagar, però que el projecte els interessa, així que és una mica complicat."

Maria del Carme, fotoperiodista

És una feina perillosa i sovint curta de fons, però de les més vocacionals.

"El problema és aquí. Al principi pensem que ens descobriran i no funciona així. Has d'anar cap a la gent perquè vegin què fas. Si no faig res, ningú vindrà cap a mi, he d'anar jo cap als altres."

Maria del Carme, fotoperiodista