Els socialdemòcrates consideren que les pensions que estan en una franja molt alta són molt poques. I és que, en realitat, per sobre de 4.000 euros mensuals únicament n'hi ha una setantena. I, en tot cas, s'hauria d'analitzar que aquest import correspon a una cotització superior a la mitjana.

Un altre punt de debat és l'augment de les cotitzacions. Es parteix de situar-lo en cinc punts, progressivament durant de cinc anys. Però hi ha diferències entre majoria i oposició, que se centren en l'aplicació. El PS, per exemple, creu que no pot recaure únicament en el teixit productiu, és a dir, treballadors i empresaris. Proposa que el Govern també n'aporti una part per la recaptació d'impostos.

També es preveu complicat de consensuar el factor de conversió. Actualment, el que una persona cotitza al llarg de la vida laboral dona per cobrir la pensió durant 9,6 anys. Aquesta ràtio era ideal en un moment en què l'esperança de vida no era tan alta. Ara es queda curta, i la resta de la pensió, fins que la persona mor, s'ha d'extreure del fons de pensions.

El PS i Concòrdia hi estarien en contra, ja que consideren que l'únic que s'aconseguiria seria precaritzar encara més les pensions, perquè el total que hauria de cobrar una persona es dividiria pel temps que s'allargués el factor de conversió.