Pels comuns, les afirmacions dels propietaris de terres estan “allunyades de la realitat”. Defensen que la proximitat amb cada parròquia és clau per garantir una planificació “més rigorosa, ajustada i eficient” del territori. Tot i això, es mostren oberts a reforçar els mecanismes de coordinació entre administracions i avançar cap a un model de desenvolupament territorial “més equilibrat, sostenible i coherent a escala nacional”.

"Línia vermella"

Ara bé, remarquen que qualsevol reforma de la Llei general d’ordenació del territori i urbanisme (LGOTU) ha de respectar “plenament” les competències comunals. De fet, qualifiquen l’urbanisme de “línia vermella” en el debat de la reforma legislativa.

Els comuns també responen a les crítiques sobre la presumpta inseguretat jurídica derivada de les diferències normatives entre parròquies. Creuen que el marc legal actual ja estableix criteris comuns i instruments de coordinació, i que la seguretat jurídica no passa per centralitzar les decisions, sinó per disposar de normes “clares i adaptades a la realitat territorial”.

La cònsol major d’Escaldes-Engordany s’ha expressat en la mateixa línia. Rosa Gili té clar que són els comuns els que han de gestionar les competències urbanístiques perquè “són els que més coneixen el terreny”. Sí ha reclamat al Govern una visió més definida sobre el model de país de futur.

Recordem que aquest dimarts el president dels propietaris de terres, Josep Duró, havia proposat limitar el pes dels comuns en la política urbanística, així com la creació d'un organisme nacional de planificació territorial.