Xifra rècord de candidatures al consell d’administració de la CASS, que es marca l’objectiu de superar la baixa participació dels darrers comicis. Un augment de l’interès, que com reconeix l’organisme, podria estar motivat pel neguit i la necessitat d’avançar en la reforma de les pensions.

"La majoria de vegades que fem intervencions públiques, el debat de les pensions és un dels que es posa a sobre de la taula. Llavors, ho entendria (l'augment de l'interès)".

Marc Galabert, president del consell d’administració de la CASS

El president del consell d'administració aclareix que "no cal ser andorrà per votar a les eleccions. Tampoc cal ser treballador fixe, "els eventuals també poden votar".

La quinzena de candidatures seran sotmeses a consulta el 17 de juny en el marc d'uns comicis en què es poden emetre fins a 90.000 vots. El vot per dipòsit s'habilita a la CASS i cada dia a un comú, començant per Ordino el 8 de juny i acabant a Escaldes-Engordany, el 16 de juny. Una mateixa persona pot votar en un, dos o en els tres col·legis electorals.

L'única branca que davalla la xifra és la dels assalariats, amb tres menys respecte el 2022. Entre els candidats, representants del sector de la salut, com Mercè Avellanet; integrants del cos de bombers, com el Miquel Àngel Adran i cares conegudes com el president en funcions del sindicat del Sipaag, Salustià Chato.

Per contra, la branca de pensionistes suma quatre aspirants més. Alguns antics representants dels jubilats a l'organisme, com el Lluís Ramon Samper i l'exdirector de prestacions de la CASS, Ignasi Arbusà.

A la patronal també li surt competència. La candidatura de la CEA encapçalada per l'expresident de l'EFA, Daniel Armengol rivalitzarà contra la del pediatra Manuel Carranza i l'empresari Alejandro Llige.