A diferència d'Espanya, Andorra continua essent un país amb el certificat d'eliminació del xarampió. De fet, recentment ha rebut el certificat actualitzat per part de l’OMS. El darrer cas de xarampió es va registrar el 2002 i les dades de cobertura de vacunació d'aquesta malaltia se situen en el 96%.

El Protocol de Vigilància i Control del Xarampió i la Rubèola vigent descriu com es fa la vigilància i en quin moment es posarien en marxa les accions de control. Indica, doncs, que en el moment que un metge o metgessa té una sospita de cas de xarampió, ho ha de notificar de forma urgent al Ministeri de Salut i, llavors, s'activa el protocol. Ara mateix, com que no hi ha casos o sospites de casos, el protocol no està actiu.

Actualment, el xarampió es troba de manera persistent a 13 països de la regió europea. França, Itàlia i Alemanya han passat d'una situació d'interrupció de la transmissió a una transmissió sostinguda, mentre que en situació de restabliment, igual que Espanya, hi ha Armènia, Àustria, l'Azerbaidjan, l'Uzbekistan i el Regne Unit.

En aquest context, diverses opinions recollides posen el focus en la vacunació i el calendari de vacunació.

“Vaig passar una diftèria quan només tenia tres anys i em van quedar una sèrie de seqüeles.”

Home que va patir la malaltia abans de l’existència de la vacuna

"La gent et parla de les vacunes i no són totes iguals. No totes tenen els mateixos excipients i no totes tenen els mateixos riscos. S'ha de veure cada vacuna i cada malaltia. Perquè, per exemple, amb el tètanus, jo soc superpartidària de la vacuna, perquè és una malaltia terrible. Jo soc biòloga i. si he de donar un consell, és lactància materna exclusiva."

Dona, biòloga clínica