La primera vegada va ser un trasplantament de ronyó i pàncrees. Va estar cinc anys en llista d’espera fins que va rebre la primera trucada, el 2018. Després del rebuig del ronyó, es va sotmetre a un segon trasplantament. Però, l’estiu passat, un accident sumat a una incompatibilitat l’obligava a tornar a passar pel quiròfan.

“Des del 15 d’agost, estic una altra vegada en llista d’espera. Aquest cop tinc una mica més de por, perquè, és clar, ja és la tercera vegada, no saps què pot sortir malament...”.

Suzete Botelho, pacient de trasplantament

Mentre espera la trucada per a l’operació, ha de passar pel procés de diàlisi i conviure-hi amb els efectes en el dia a dia: "Hi ha dies que et despertes molt bé i pots fer-ho tot, però n’hi ha d’altres que no tens ganes de fer res; per exemple, netejar la cuina, fregar tres o quatre plats, que ho fas en cinc minuts, doncs jo trigava una hora.”

No hi ha un temps establert per a la llista d’espera; pot variar segons cada cas. Tot i aquesta incertesa, "no perds mai l’esperança. Hi ha molta gent que es resigna, es queda al llit esperant la trucada i no li venen ganes de fer res. No pots pensar així. Cada dia, per molt malament que et trobis, has d’intentar sortir i fer coses.”

Una actitud gens fàcil d’aconseguir, on l’acompanyament humà ha estat clau. En el seu cas, l’ha trobat a través de l’Associació de Trasplantats i Donants d’Andorra (ATIDA), on ha compartit experiències amb persones que han passat pel mateix procés. Tot i això, considera que disposar d’un suport psicològic especialitzat seria un pas endavant.