Afers Socials està reforçant el servei d`Atenció Domiciliària, que disposa de 23 professionals, i els centres de dia que, ara mateix, tenen places lliures. Però no n`hi ha prou, perquè els centres sociosanitaris, les residències, tenen llistes d`espera més o menys llargues, d`unes 13 persones.

Això fa que, moltes vegades, siguin els mateixos familiars qui s`hagin d`encarregar dels seus pares, els seus avis, de la gent que necessita ajuda per fer el dia a dia. És el cas de la Gemma, que ha compartit la seva història a través de les xarxes socials.

Soledat, patiment i molt de desgast. Sentiments compartits entre les persones que tenen cura de familiars amb dependència, que troben a faltar més suport i recursos. Després de cinc anys de lluita, la Gemma ha decidit compartir la seva història a través de les xarxes socials per visibilitzar el problema, reclamar més suport i fer xarxa amb altres persones que puguin estar passant per la mateixa situació. La mare pateix Alzheimer i també ha tingut atacs epilèptics i un ictus. El pare té mobilitat reduïda i pateix Parkinson.

"Sóc filla única, tinc els familiars fora del país, bastant lluny, i des de fa ben bé 5 anys m`estic fent càrrec dels pares, que són dependents. Després de molt voltar, d`incidents i malalties, ara mateix la meva mare està en una residència, però encara tinc cura del pare. A part de la problemàtica mèdica, de jove va perdre una cama en un accident i va amb cadira de rodes".

Gemma Garcia, cuida els pares en situació de dependència

Han rebut ajuts d`Afers Socials per fer adaptacions al pis davant la negativa del propietari i portar el pare a un centre de dia de la Creu Roja, però després de cinc anys, considera que el suport humà i econòmic ha estat insuficient i en moltes ocasions ha arribat tard. Tot i que la feina i els amics són grans pilars, la motxilla cada vegada pesa més. Els va costar rebre suport d`Afers Socials arran de tenir estalvis.

"En primer lloc m`he sentit súper sola, molt trista, i ara em sento molt desgastada i cansada. De fet, porto temps amb tractament psicològic i psiquiàtric, amb antidepressius i ansiolítics", confessa. L`amor cap als pares li dona forces, però sovint no és suficient. Ha obtingut el nivell màxim d`estrès en els tests per avaluar el desgast emocional.

"Porto 5 anys que no tinc vida. He renunciat a la meva maternitat, a un any de feina, a la meva llibertat... i és complicat. Suposo que hi ha molta gent amb aquesta situació i això és una crida a aquestes persones perquè parlin i facin veure al Govern que potser les ajudes no són realistes i no s`equiparen a les necessitats que tenim".

Gemma Garcia, cuida els pares en situació de dependència