Per fer aquest seguiment, la CASS ha doblat el nombre de metges encarregats de revisar les baixes, passant de tres a sis professionals. Això ha permès detectar abans els casos que ja poden rebre l'alta i, en conseqüència, reduir la durada de moltes incapacitats temporals.

"Vam estar molt de temps que les baixes augmentaven i la gestió i els controls eren menors perquè teníem el 50% dels recursos que no pas ara."
Sergi Iglesia, director de prestacions de la CASS

Les dades reflecteixen aquesta evolució també aquest 2026. Al març hi havia prop de 3.800 baixes laborals en vigor, mentre que aquest juny la xifra s'ha reduït fins a les 3.400, és a dir, unes 400 menys. Aquesta davallada també s'ha traduït en una reducció de la despesa, que ha passat de 4,6 milions d'euros a 4,27 milions.

La tendència suposa un canvi respecte als darrers anys. La CASS recorda que després de la Covid-19 les baixes laborals van créixer prop d'un 12%. A més de la pandèmia, aquest increment també es va veure afavorit per l'envelliment de la població i per l'augment del nombre de treballadors al país.

"També augmenta el nivell d'ocupació a Andorra. Per tant, com més persones actives, més augmenta el percentatge d'incapacitats temporals. Són dues variables totalment correlacionades."
Sergi Iglesia, director de prestacions de la CASS

La situació contrasta amb la d'Espanya, on les incapacitats temporals continuen augmentant. Segons la CASS, una de les causes principals són les llistes d'espera del sistema sanitari, que allarguen la recuperació dels pacients i, en conseqüència, també la durada de les baixes laborals.

La salut mental és el motiu de baixa laboral que més creix a Andorra

Pel que fa als motius, les baixes laborals per problemes de salut mental no són les més freqüents, però sí les que més estan augmentant. Una tendència que la CASS assegura que també es veu a la resta d'Europa.

El problema, expliquen, és que són els casos més difícils de valorar. Per això, la CASS treballa amb el Col·legi de Metges per definir criteris més clars que ajudin a decidir quan una incapacitat temporal està justificada i quan s'ha de donar l'alta.

"Valorar si aquella baixa de salut mental és així o no és així. Perquè al final, verbalitzant, tu tens una sèrie d'escala i una sèrie de símptomes i demés, però és una verbalització per part de l'assegurat o assegurada i és més difícil de controlar. Aleshores estem establint una sèrie de criteris objectius amb el COMA per controlar aquestes baixes de salut mental."
Sergi Iglesia, director de prestacions de la CASS

Tot i aquest increment, la salut mental continua sent només la quarta causa de baixa laboral. Al davant hi ha les lesions traumatològiques, els processos oncològics i les patologies cardiovasculars.

Pel que fa al perfil dels treballadors, la majoria de baixes es concentren entre els 45 i els 64 anys, tant per malalties comunes com per problemes de salut mental.