Segons les dades de la CASS, les despeses a la branca general s’han enfilat fins als 236 milions d’euros, impulsades principalment per l’augment de les prestacions mèdiques. En paral·lel, els ingressos s’han situat en 201 milions, una diferència que deixa un forat anual d’entre 30 i 35 milions d’euros.

L’evolució dels darrers anys mostra clarament aquesta tendència. El 2019, la branca general registrava uns ingressos de 133 milions i unes despeses de 167 milions. Des d’aleshores, tot i l’increment progressiu dels ingressos, la despesa ha crescut a un ritme superior, ampliant el desequilibri fins a les xifres actuals.

La branca de jubilació aguanta, però amb menys marge

En canvi, la branca de jubilació continua, de moment, en positiu. El 2025 ha tancat amb uns ingressos de 220 milions d’euros i unes despeses de 191 milions, mantenint un marge positiu d’uns 29 milions.

Tot i això, aquest coixí s’està reduint de manera significativa. L’augment del nombre de jubilats i, sobretot, l’increment de la despesa en pensions, que ha crescut prop d’un 80% des de la pandèmia, està absorbint gran part del marge existent.

L’evolució històrica reflecteix aquesta pressió: si el 2019 la diferència entre ingressos i despeses era àmplia (148 milions davant de 106), el 2025 aquesta distància s’ha reduït considerablement, amb una despesa que no deixa de créixer any rere any.

Un sistema sota pressió creixent

Els comptes del 2025 posen de manifest un doble repte estructural: d’una banda, l’augment sostingut de la despesa sanitària, que cronifica el dèficit de la branca general. De l’altra, la pressió creixent sobre el sistema de pensions que, tot i mantenir-se en positiu, veu com el marge es redueix progressivament.

A curt termini, la situació es manté sota control gràcies als ingressos, però les dades evidencien que l’equilibri del sistema és cada cop més fràgil i que les tendències actuals podrien obligar a prendre mesures en el futur.