A Andorra, la situació genera una preocupació creixent, especialment entre els més joves. Tot i que les dades han millorat respecte als anys de la pandèmia, l’últim estudi de l’Observatori de la Infància d’Unicef revela que un 16% dels adolescents presenten símptomes comparables a una depressió moderadament greu o greu. El percentatge s’eleva fins al 35% si es tenen en compte els casos de depressió lleu o simple. No hi ha dades històriques amb què comparar aquests resultats, però les xifres no passen desapercebudes.

La psicòloga Mariona Buxó apunta que una part d’aquest augment també pot tenir a veure amb una major consciència social sobre la salut mental.

"Cada vegada es parla més sobre salut mental i es parla més sobre els trastorns. Dades com aquestes al final ajuden a visibilitzar una realitat. I ens ajuden a trencar estigmes, per tant cada vegada hi ha més casos."

Mariona Buxó, psicòloga

Buixó també alerta de l’impacte de les xarxes socials en l’estat d’ànim dels joves.

“La positivitat tòxica de les xarxes afecta amb la comparació. Es crea una realitat falsa del que hauria de sentir, i això no és real.”

Mariona Buxó, psicòloga

Pel que fa als símptomes, la psicòloga destaca la importància de saber-los identificar: “Podem parlar d’una tristesa sostinguda, un sentiment de buidor, pèrdua d’interès per activitats que abans agradaven, cansament constant, alteracions del son o de l’alimentació”. En els casos més greus, afegeix, poden aparèixer sentiments d’inutilitat o culpa, així com idees de mort o de suïcidi.

Davant d’aquests senyals, Buxó subratlla la necessitat de crear espais segurs perquè els joves puguin demanar ajuda i accedir a professionals de la salut. “Com abans identifiquem els símptomes, millor és el pronòstic”, conclou.