El perfil de la problemàtica

Segons les dades analitzades, les tendències a Andorra segueixen patrons similars als de l'entorn: 3 de cada 4 suïcidis consumats són protagonitzats per homes. No obstant això, en el cas dels intents de suïcidi, la majoria són dones. Els experts subratllen que, tot i la preocupació creixent per la salut mental dels més joves, col·lectiu per al qual el suïcidi es va convertir el 2021 en la primera causa de mort segons l'Organització Mundial de la Salut, la població gran continua sent el grup amb un percentatge més alt de suïcidis consumats.

La psiquiatra Mar Arango adverteix que la depressió és un factor de risc determinant: "Moltes persones tenen aquest pensament de suïcidi perquè volen deixar de patir i descansar, no tant perquè vulguin morir precisament".

La col·laboració amb la Fundació Esperança en línia

Per tal de combatre aquesta situació, el ministeri de Salut d'Andorra col·labora des de fa anys amb la Fundació Esperança en línia, entitat amb seu a Barcelona que gestiona la línia verda i un xat de suport emocional per a joves. Aquest servei compta amb més de 400 voluntaris que atenen persones de tot el territori català, incloent-hi els ciutadans del Principat.

La directora de l'entitat, Nekane Navarro, assenyala que les problemàtiques són molt diverses, tot i que afecten principalment adults d'entre 30 i 60 anys. "Els adolescents i joves, però, cada vegada ens en parlen més", destaca. Pel que fa als motius, el sociòleg de la fundació, Amin Malik, apunta cap a factors estructurals: "La majoria de problemàtiques es repeteixen en la solitud no desitjada, problemes relacionals i de salut mental".

L'impacte de la desconnexió social

Un dels aspectes més rellevants que assenyalen els professionals és la paradoxa de l'era digital. Tot i estar hiperconnectats a través de les xarxes socials, molts usuaris se senten profundament sols. Nekane Navarro reflexiona sobre aquest fenomen: "Potser estan tancats a la seva habitació i a l'altra banda de la porta hi ha la família, però no saben que estan demanant ajuda perquè se senten sols".

Amin Malik afegeix que la comunicació digital sovint substitueix la interacció presencial, fet que debilita els vincles afectius i dificulta l'expressió de les emocions.

Davant d'aquesta realitat, la tasca dels voluntaris com Josep Prades resulta fonamental. A través de l'escolta activa i preguntes directes, els professionals aconsegueixen oferir un espai de seguretat on les persones poden verbalitzar el seu patiment. Com indica la ministra de Salut, Helena Mas, l'objectiu principal d'aquests recursos és orientar i acompanyar el ciutadà perquè sàpiga quins passos seguir per millorar la seva situació.

Actualment, a més del telèfon, l'entitat gestiona el servei "Tot bé", un xat d'ajuda que atén una mitjana de 21 converses al mes, reafirmant el compromís de les institucions per crear xarxes de suport contra aquesta "pandèmia silenciosa".