La primavera astronòmica tot just arrenca, però la pol·linització ja ho ha fet fa gairebé un mes. És per Carnestoltes quan comença en dos arbres molt presents al Pirineu: l'avellaner i el xiprer.

"Aquest any ja ha començat amb una intensitat molt important. Ja tenim a la consulta molta gent amb molta simptomatologia."

Agustín Sansosti, al·lergòleg

"Hi ha hagut molta més pluja i això ha fet que les plantes pol·linitzin molt més i hi hagi un increment dels símptomes."

Carlota Badia, al·lergòloga del SAAS

Els més freqüents són la rinoconjuntivitis i en alguns pacients, l'asma bronquial.

"La rinoconjuntivitis és picor al nas, als ulls, esternuts, moc com aigua i en l'asma ja tenim la sensació d'ofec, l'opressió al pit, xiulets."

Agustín Sansosti, al·lergòleg

A banda de col·liris, antihistamínics, esprais nasals i inhaladors, les noves teràpies apunten tractaments de desensibilització com la immunoteràpia on s'inoculen les mateixes proteïnes que ens fan al·lèrgia. Es fa un cop al mes i són les conegudes com a "vacunes de l'al·lèrgia".

"La intenció és acostumar el cos davant l'element que li dona al·lèrgia i ja no tingui tanta reacció a la primavera. Tractar la malaltia des dels serrells."

Agustín Sansosti, al·lergòleg

Cap a abril i maig sortirà el pol·len del bedoll i del freixe, i a final de maig fins a principi d'agost, de les gramínies: per exemple, l'espiga de sant Jordi o la gespa.

Les mascaretes les ulleres ens poden ajudar a protegir del pol·len, però també podem fer-ho a casa.

"Ventilar la casa l'estona de sol, és a dir, no ventilar la casa ni al principi del dia ni al final, perquè és quan hi ha més pol·len a l'ambient."

Carlota Badia, al·lergòloga del SAAS

Tot i que no els tinguem prop de casa els arbres o la gespa, el pol·len són partícules d'unes 6 micres, i mil micres fan un mil·límetre, que viatgen fàcilment per l'ambient.

Una de cada quatre persones pateix al·lèrgia

Entre un 50 i un 60% dels al·lèrgics al pol·len del bedoll reaccionen també a proteïnes que es troben a la poma, a la pera, a les nous i les cireres.

Actualment una de cada quatre persones pateix alguna al·lèrgia, que inclou les respiratòries, les alimentàries, les cutànies i les al·al·lèrgies als medicaments, i es calcula que el 2050 aquesta xifra hagi augmentat al 50%.

"Hi ha diferents teories com per exemple la teoria de la higiene que diu que actualment des de petits, el nostre sistema immune no entra en contacte amb microorganismes o paràsits; aleshores reacciona contra d'altres proteïnes que en principi no haurien de ser nocives amb el nostre cos."

Carlota Badia, al·lergòloga del SAAS

D'altres teories són la contaminació o la mala alimentació.