
Imatges: Fernando Montero
Quan el diagnòstic del fill descobreix la dislèxia dels pares
La dislèxia és la dificultat d’aprenentatge més freqüent. Tot i que els infants són els més diagnosticats, també hi ha molts adults que la pateixen sense saber-ho, i d’altres que ho descobreixen quan diagnostiquen els seus fills.
“Em vaig adonar que era dislèctic gràcies a la meva filla, perquè en el moment que la van diagnosticar, em vaig adonar que tot això que li havia passat a ella m’havia passat a mi.”
Toni Torres, adult dislèctic
Aquesta situació no és excepcional, ja que en molts casos els adults han viscut tota la vida amb la dificultat però sense un diagnòstic clar.
“Hi ha un component genètic amb la dislèxia. Pot donar-se el cas que, quan diagnostiques el fill, el pare digui: ‘Ostres això també em passava.’ Què passa? Que a l’edat adulta poden estar molt compensats.”
Maite Calzada, logopeda
La dislèxia és la dificultat d’aprenentatge més freqüent i es calcula que entre un 5 i un 10% de les persones la pateix.
“Jo el que feia era confondre les lletres. De fet, encara ara les confonc. Me’n menjo d’altres, n’afegeixo d’altres i, quan llegeixo, llegeixo molt lentament. Amb la meva dona, per exemple, ella llegeix molt més ràpid que jo.”
Toni Torres, adult dislèctic
En moltes persones la dislèxia també es manifesta en altres àmbits, com l'orientació espacial o la rapidesa en la presa de decisions.
“Moltes vegades confonem, sobretot quan hem de pensar molt ràpid, dreta i esquerra. Per exemple, al carnet de conduir vaig demanar que em donessin indicacions més concretes: ves cap al Pyrénées, ves cap a la Dama de gel. Perquè si em deien dreta i esquerra, m’ha passat alguna vegada que em diguin dreta i jo he girat a l’esquerra.”
Anna Torres, jove dislèctica
“I sí que les noves tecnologies m’han ajudat moltíssim a millorar l’ortografia, aquests errors que faig jo, que jo no soc capaç d’adonar-me’n ni de veure’ls, perquè tu pots fer-me llegir una frase i dir-me que aquí m’he deixat una essa i jo no veure on falta aquella essa. Doncs els correctors ortogràfics em van molt bé, perquè m’ajuden a detectar les faltes d’ortografia i em diuen que vigili aquí perquè no he escrit la paraula que volia escriure.”
Toni Torres, adult dislèctic
És un tipus de memòria, la que està afectada: la memòria de treball. És la que fa que un nen que té dislèxia no pugui enumerar els dies de la setmana o els mesos de l’any amb fluïdesa.
“Per això, les dificultats que troben a l’hora de llegir i a l’hora d’escriure comparteixen el mateix origen, que seria aquesta memòria.”
Maite Calzada, logopeda
Aquest desconeixement, segons els especialistes, pot generar frustració i dificultats d’autoestima al llarg de la vida.
“És clar, abans no es diagnosticava i llavors la majoria d’adults estan sense diagnosticar. I és clar, són gent que segurament pensen que no són bons lectors, que fins i tot poden pensar que no són bons estudiants.”
Maite Calzada, logopeda
Tot i que els sistemes han sabut adaptar-se, els professionals asseguren que encara falta molt per recórrer perquè aquestes persones no siguin excloses dels àmbits educatius o professionals.
El SAAS forma professionals per diagnosticar autisme en adults
Passa amb la dislèxia, però també amb el TDAH o l’autisme: són trastorns que ara es diagnostiquen molt durant la infància, però no era així fa 30 anys. Hi ha molts adults sense diagnosticar. És per això que el Servei de Salut Mental i Addiccions del SAAS ha format dos professionals per diagnosticar trastorns de l’espectre autista en adults.
“A l’estiu, en veure que en adults no teníem professionals que poguessin passar proves per diagnosticar si un té autisme o no, s’han format dues professionals de l’equip per poder fer aquestes avaluacions en adults. És imprescindible que com a país puguem fer aquestes avaluacions dins del SAAS. Una és psicòloga i l’altra és neuropsicòloga.”
Joan Soler, cap de Salut Mental i Addiccions
Etiquetes