Com a Arinsal, tampoc no hi va haver danys personals, però la vida va canviar per als veïns dels 75 apartaments de l'immoble. La part alta de l'edifici, àtics i teulada, van desaparèixer pel foc. Tenim el testimoni de dos propietaris: el president de la comunitat, Pancho Lizama, i Rosario Martins, dues vides marcades pel Tiffany's.

El Pancho es mira de lluny la façana del Tiffany's, casa seva. Res a veure amb el 29 de març del 2016, quan un incendi va devorar 16 apartaments de la part alta i la teulada, que tenia molts elements de fusta. Ell va ser qui va avisar una altra veïna, la Rosario. Quins records en tenen?

“Sense cap dubte, l’angoixa inicial, de veure que es cremava casa teva.”

Pancho Lizama, president de la comunitat de veïns l'edifici Tiffany's

“Jo no estava a Andorra en el moment de l’incendi. Estava de vacances i en Pancho em va donar la notícia.”

Rosario Martins, veïna del Tiffany's

El Pancho vivia i viu a la tercera planta, on el foc no va arribar.

“La bola de foc pujava, això vol dir que la garantia que va tenir per nosaltres aquest incendi va ser que el foc no va cremar més cap a baix, va ser sempre cap amunt.”

Pancho Lizama, president de la comunitat de veïns l'edifici Tiffany's

I a dalt, en un dels àtics, vivia la Rosario, que va perdre bona part del pis.

“El material es recupera. Hi ha coses que no, els records… Però per a tothom va ser dur. Jo tenia por d’entrar a casa meva.”

Rosario Martins, veïna del Tiffany's

Afortunadament, el centenar llarg de persones que hi havia aquell vespre a l'edifici van poder sortir-ne i no hi va haver danys personals. La nit va ser llarga, amb Bombers, Policia, Protecció Civil i agents de circulació de la Massana treballant com si s'hagués d'acabar el món.

Els veïns van ser reallotjats en cases de familiars, amics o hotels. Fins ben entrada la matinada, l'incendi no va ser controlat. L'estructura va aguantar. Una sentència recent, que encara es pot recórrer, culpabilitza de l'inici del foc la xemeneia d'un dels àtics.

Si llarga va ser la nit, més encara el retorn a casa: anys.

“Jo a l’any i mig vaig poder tornar, amb l’agraïment de tota la gent que va poder col·laborar activament en el retorn de la gent.”

Pancho Lizama, president de la comunitat de veïns l'edifici Tiffany's

La Rosario va trigar més a tornar-hi, dos anys i mig, en què no es va sentir desemparada.

“He tingut ajuda de molta gent. Em vaig sentir molt ajudada, no només pels amics, sinó que també per la gent del país.”

Rosario Martins, veïna del Tiffany's

10 anys més tard el Tiffany's encara s'alça ple de vida, tossut, al centre de la Massana.