Andorra registra actualment 86 grues repartides per tot el territori. Una imatge que evidencia el fort impuls de la construcció dels darrers anys malgrat les moratòries urbanístiques impulsades per alguns comuns. El repunt del sector, molt intens des de la pandèmia, ha anat en paral·lel a un creixement urbanístic que el Govern i els comuns admeten que ha estat excessiu i difícil d’assumir per uns serveis i infraestructures limitats.

La Massana lidera el rànquing amb 18 grues, seguida d’Andorra la Vella (17), Escaldes-Engordany (12), Ordino i Encamp (12 cadascuna), Canillo (9) i Sant Julià de Lòria (6). Tot i això, les darreres dades del Col·legi d’Arquitectes apunten una caiguda del 60% dels metres quadrats visats entre gener i agost del 2025 respecte al mateix període del 2024, fet que indica una certa desacceleració.

Des del sector, el president dels contractistes, Miquel Àngel Armengol, assegura que encara hi ha molta feina, sobretot vinculada a projectes autoritzats abans de les restriccions. En canvi, la Coordinadora per un Habitatge Digne critica que el volum de construcció no ha servit per resoldre la crisi de l’habitatge, ja que bona part de les promocions no són assequibles i fomenten l’especulació.

El Govern defensa que la majoria d’operacions immobiliàries les fan residents i ha presentat al Consell General un nou model territorial que aposta per concentrar els edificis de més volum a les zones urbanes i limitar fortament la construcció fora dels nuclis, com a base d’una futura reforma de la llei del sòl.

Pots recuperar tot el reportatge aquí.