
Ricard Tenza
Arinsal, crònica d'una història negra
L'incendi d'aquest dimecres a la nit és l'últim capítol d'una història negra de la fàbrica d'Aigües d'Arinsal. Una història que inclou les fallides de les empreses que embotellaven les marques Aigua d'Arinsal i Aigua d'Andorra-Font d'Arinsal. El nou negoci que estava a punt d'engegar, Aigua Pura, queda ara totalment escapçat.
L'aigua embotellada d'Arinsal està maleïda. Als anys noranta, Aigua d'Arinsal va fer fortuna fora d'Andorra amb l'eslògan 'Com més alta, més pura'. Les instal·lacions, propietat del quart d'Arinsal i de Causes Pies, funcionaven a ple rendiment.
L'any 2004 va començar l'inici del malson, quan es van trobar restes de sosa càustica en una ampolla. Era un símptoma de que no s'estaven fent bé les coses. L'empresa va arribar a acumular un deute milionari, no pagava als treballadors i va acabar tancant.
Després de diversos intents de reflotar-la, l'any 2011 Aigües del Pirineu va engegar un nou projecte i tres anys més tard es va posar a la venda Aigua d'Andorra-Font d'Arinsal. Només va durar dos anys, perquè l'abril del 2016 més de quatre mil persones es van intoxicar a Catalunya per beure aigua contaminada per un norovirus, que els va provocar gastroenteritis. Es va tancar la planta i l'empresa va fer fallida.
Fins fa uns anys, quan l'empresa Aigua Pura propietat del resident bielorús Anton Yarashuk, va trobar un nou punt de captació d'aigua. Va invertir 15 milions d'euros a la planta, amb la intenció de comercialitzar aigua i cervesa premium. Faltaven només els permisos del Govern per a la captació. Però, un cop més, una desgràcia, en aquest cas en forma d'incendi, ha acabat amb el negoci quan tot just estava a punt de començar a brollar de nou.
Etiquetes
Destacat