Barcelona és pionera a Espanya en la creació de cooperatives d'habitatge assequible i sostenible i ja compta amb un parc d'un centenar d'habitatges d'aquesta mena. Una idea fruit d'iniciatives privades, com ara la cooperativa LaCol, amb molt d'èxit. És un sistema on preval el dret l'habitatge per sobre de l'especulació, implantat en molts països d'Europa.

Però, és un model viable a Andorra? La resposta és que sí.

"És traslladable sí, però és un tema que aquí a Andorra no s'està desenvolupant tot i que la llei de cooperatives ho permetria."
Marta Alberch, directora de l'Institut Andorrà de l'Habitatge

La cooperació pública és vital, amb cessió de terrenys i ajuda per trobar finançament. En el cas d'Espanya, ha comptat amb el suport dels anomenats bancs ètics. Seria una solució complementària d'altres, com el pla d'habitatges a preu assequible.

"És un tema de posar-lo sobre la taula, fer-li saber a la gent que existeix, que és possible i veure si entre la cooperació pública i alguna iniciativa privada es pot arribar a tirar endavant."
Marta Alberch, directora de l'Institut Andorrà de l'Habitatge

Actualment, a Europa, els habitatges públics signifiquen el 8% del total, una xifra que varia en funció de cada país. A Andorra, el camí per incrementar l'oferta a preus assequible queda lluny d'aquest percentatge, però en les perspectives a curt termini incentivar les cooperatives es veu com una opció interessant.