Entre el segon trimestre del 2024 i el del 2026 els beneficiaris de les prestacions per solidaritat de la gent gran, que ajuden a complementar els ingressos fins al salari mínim, han crescut prop d'un 20%. S'ha passat de 1.292 euros de fa dos anys a 1.538.

La xifra que s'ha destinat des del Govern en el mateix període ha passat de 2,1 milions del 2024 a 2,7 del 2026. La pujada ha estat d'un 28,6%. Entre altres coses això denota més necessitats en el col·lectiu.

S'ha de tenir en compte que en aquest temps la inflació ha estat per sobre del 2% que és el que es considera una pujada de preus acceptable. El juny del 2024 era del 3,2%, va baixar al 2,4% el 2025 i va experimentar un important increment fins tancar al 4,2%. El que, evidentment, també fa pujar la necessitat d'aquestes prestacions.

L'habitatge, el principal factor que encareix la vida dels padrins

Molts padrins afirmen que la vida és molt cara al Principat i que els problemes per pagar el lloguer fan que necessitin ajuts o que els hagin de donar suport familiars. D'altres recalquen que molta gent marxa fora, en bona part a Espanya, perquè no es poden permetre viure al país.

El fet que les prestacions de solidaritat a la gent gran hagi pujat més d'un 20% en els darrers anys és una constatació que hi ha més problemes per arribar a final de mes en aquest col·lectiu. Alguns afirmen que la qüestió que ho agreuja tot és l'habitatge ja que cada cop els costa més pagar els lloguers que hi ha.

"Guanyo 1.300 euros més o menys al mes de pensió. Pago 1.100 de pis. Què em queda per viure? Tenim dos fills que viuen a part i si necessitem ens han de donar alguna cosa per menjar."

Padrí

"Si un jubilat cobra 1.200 o 1.000 o 1.800 euros no li podem fer pagar 1.500 euros d'un habitatge. Com menjarà? Com estarà? No pot pagar ni l'habitatge ni el menjar."

Padrí

"El pitjor és el lloguer que trunca totalment les economies. El problema està en això":

Padrí

Es va més enllà i s'assegura que molta gent ha de marxar del país quan es jubili perquè no pot permetre's estar al Principat. En bona part se'n van a Espanya.

"La gent que té una caseta a Espanya o un ajut o un ajut o hi viu un fill, un germà....Hi ha molta gent que no pot suportar viure això i marxen cap baix a Espanya."

Gaspà Castells, vicepresident Associació de la gent gran d'Andorra la Vella

Es calcula que, aproximadament, un 40% dels pensionistes viuen fora del Principat.