Com cada any, la matinada del darrer diumenge d'octubre, a les 3, els rellotges s'han endarrerit una hora. Es tracta d’un canvi implantat fa anys per guanyar hores de llum i estalviar energia, especialment en temps de crisi.

“Als anys setanta estàvem en plena crisi del petroli, amb preus molt cars, i els mateixos països no podien pagar la factura energètica, hi havia restriccions, etc.”

Albert Moles, director general de FEDA

Actualment, però, amb les millores tecnològiques, la diferència en el consum d'electricitat és irrisòria.

“Ara el percentatge és pràcticament nul i l'estalvi que tens..., perquè al final la calefacció o l'aire condicionat que gastes a les 8 del vespre els gastes igual en aquest horari, no et canvien els altres hàbits. Sobre la base d'un criteri energètic, jo crec que hi ha un consens: avui en dia no té sentit.”

Albert Moles, director general de FEDA

Fa uns quants anys semblava que el canvi d'hora tenia els dies comptats. El 2021 així ho va aprovar el Parlament Europeu, però la pandèmia va aturar el procés. Darrerament, alguns governs, com el d'Espanya, han tornat a demanar-ne la supressió.

El debat, però, no només se centra en l'estalvi d'energia, sinó també en la salut. Els darrers anys, diversos investigadors han demostrat que el canvi d'hora pot tenir efectes negatius: pot alterar el cicle del son, causar insomni, augmentar els nivells d'estrès i fer créixer l'ansietat.