El 25 de novembre és una jornada de reivindicació, el Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona. Una xacra encara, tal com reflecteixen les últimes dades del Govern. Si ens centrem en els agressors, cal fixar-se en com es reinsereixen i quins són els plans d'actuació i a quin programa s'adrecen.

El seu perfil és el d'un home d'entre 40 i 63 anys, en situació de parella i que treballa. En la seva totalitat, arriben derivats d'altres organismes. En el cas de les víctimes, en canvi, la meitat s'hi adrecen voluntàriament.

"Hi ha un gran percentatge que venen derivats per la Batllia, dins una pena o d'una causa. Després hi ha un percentatge que ve derivat d'un professional social o sanitari. Molts ens arriben del Servei d'Atenció a la Infància i adolescents en risc".

Pol de Vilallonga, tècnic d'atenció social

El programa consisteix en sessions psicosocials, és a dir, amb una part de gestió emocional i terapèutica i una altra socioeducativa. Aquí, del que es tracta, és d'identificar els diferents tipus de violència i facilitar estratègies per relacionar-se d'una manera més positiva i saludable.

Les violències més comunes són la psicològica, la física i l'ambiental, per exemple, quan l'agressor dona cops a la porta, tira el mòbil al terra o bé accelera amb el cotxe per intimidar la víctima. Vilallonga reconeix que "per desgràcia, la violència està molt estesa en tots els nuclis familiars. Un altra cosa és que els mateixos maltractadors l'hagin sabut detectar".

Molts casos no es denuncien

Justament, la manca de claredat a l'hora de detectar el casos també preocupa les entitats feministes. Les conseqüències derivades d'imposar una denúncia i la manca d'anonimat en un país tan petit és encara el principal neguit.

    "Són moltíssimes les dones que no denuncien, que no acudeixen a enlloc, que senten vergonya, que no volen explicar-ho i que pateixen perquè volen sortir d'una situació d'una manera molt difícil."
    Judith Pallarés, presidenta de l’Institut Andorrà de les Dones

    "Aquí ens coneixem tots, i de vegades és molt complicat que (la víctima) vulgui denunciar-ho perquè 'si ho faig, com que és amic de fulanito, doncs no trobaré feina'".
    Elvira Geli, presidenta de l’Associació de Dones d’Andorra

L'acte institucional del 25N recorda avenços i reptes pendents en la lluita contra la violència de gènere

Avui és un dia de reivindicació; és 25 de novembre, Dia Internacional de l'Eliminació de la Violència contra la Dona. És per això que el Govern ha recordat amb un acte institucional els principals avenços en aquest àmbit.

Tot i això, s'ha destacat que encara queda molta feina a fer i s'han recordat les 316 dones que ha atès el Servei d'Atenció a les Víctimes aquest any. També s'ha recordat la importància de visibilitzar la violència, així com de posar el focus en l'educació per combatre aquesta problemàtica des de la formació. 

"Aquestes situacions que passen desapercebudes i que es consideren violència, que sovint no tenen una etiqueta o que no s'acaben de nombrar pel seu propi nom les podem destapar, les podem fer visibles i el que ens interessa és que la societat, tant joves com més grans puguin identificar-les per poder-les revertir. S'ha de fer pedagogia des de la base i intentar fomentar la coeducació i intentar eliminar aquestes violències que malauradament estan molt instaurades."

Mariona Cadena, secretària d'Estat d'Igualtat i Participació Ciutadana