CONFE-SUPERVIVENT20251012

Txell Taboada

Eduardo Strauch, un dels supervivents dels Andes de 1972: "Si perdías la esperanza, sentías que ibas a la morir"

Eduardo Strauch, un dels supervivents de l’accident aeri dels Andes de 1972, està de gira per Europa, i Andorra és la seva darrera parada. En una conferència a Casa Auvinyà, un celler de Sant Julià de Lòria ha parlat de l'esperança, del poder de la ment i de la fe que s’ha de tenir en un mateix per tirar endavant, siguin quines siguin les circumstàncies.

Caterina Vidal

|

11.10.25


El 12 d'octubre de 1972 Eduardo Straucht havia arribat a l'aeroport sense el passaport. Tot i això, va aconseguir pujar a aquell avió, amb 40 persones més, el qual tindria un tràgic final.

Durant els 72 dies posteriors a l'accident assegura que va tenir viatges extracorporals, i va experimentar de prop el poder de la natura, però també el de l'ésser humà, el de la solidaritat i la ment humana. Segons ha explicat, la majoria de les mares sentien que estaven vius encara que tothom els digués que era impossible. És per això que creu ara més que mai en el poder de la ment, una maquinària formidable —diu— que no sabem utilitzar.

""Calia tenir fe, perquè si perdies l'esperança, senties que t'anaves a morir, així que havies de fer un esforç mental superior per a continuar tenint confiança i que continuaren emergint aquests poders i capacitats que desconeixem. Vaig tenir molta fe i admiració per l'ésser humà, ja que en començar l'experiència era un noi escèptic de l'ésser humà com són moltes persones joves avui dia. Fonamentalment, tinc l'obsessió que tots siguem conscients del poder que tenim en la ment."

Eduardo Strauch, supervivent de l’accident aeri dels Andes de 1972

De les pel·lícules fetes fins ara, creu que "Viven" explica la història deformada i amb la qual se sent més identificat és amb "La societat de la neu".

"La pel·lícula conta la nostra història amb una precisió, respecte i qualitat cinematogràfica que m'encanten. Va estar en contacte amb nosaltres anys. Fins als més mínims detalls: el color de la jaqueta, tot... Així que quan vaig veure la pel·lícula, era ser aquí de tornada."

Eduardo Strauch, supervivent de l’accident aeri dels Andes de 1972

Ara creu que la seva experiència pot arribar a altra gent, sobretot la que pateix depressions profundes o falta de motivació. Segons ell, l'esperança, amb majúscules, sempre ha d'ésser present.

"Tinc casos realment commovedors de gent que s'ha salvat de suïcidis i de depressions profundes per haver-se trobat amb la història dels Andes. Em va canviar la vida i vaig aprendre un munt de coses sobre mi, del món, de la vida, de la mort, de l'amor..., i sento que haig de compartir-ho."
Eduardo Strauch, supervivent de l’accident aeri dels Andes de 1972

Eduardo Strauch ha escrit un llibre que porta el títol de "Desde el silencio: cuarenta años después". Cada any celebra el dia del rescat, el 22 de desembre, amb els seus companys i viatja al lloc de l'accident com a forma de peregrinació.

La conferència s'emmarca dins 'Històries i Copes', un esdeveniment organitzat pel celler Casa Auvinyà i que consisteix en una cata de vins, una xerrada amb una història personal sobre resiliència i determinació, i un dinar. Es preveuen tres sessions més amb conferenciants que estan per determinar.

Etiquetes

Eduardo Strauch, un dels supervivents dels Andes de 1972: "Si perdías la esperanza, sentías que ibas a la morir" | RTVA