Segons els ramaders, els gairebé milió i mig d'euros de subvencions no són prou per mantenir les explotacions, però, sense, no podrien tirar-les endavant. Constaten que és una tasca molt sacrificada i que contribueixen a mantenir l'atractiu paisatgístic, entre altres coses.

"Som uns mantenidors del territori. La gent que ho critica, els que no ho critiquen, tots volem tenir un paisatge mantingut en un entorn natural perquè és l'atractiu que té el nostre país."

Sergi Riba, ramader

"Si no hi ha els ajuts, és que és impossible. És un país d'alta muntanya. Hi ha molts mesos d'hivern. S'ha de tenir personal. Sense ajuts és impossible."

Òscar Coma, ramader

Hi ha diverses iniciatives del Govern, i alguns comuns com el d'Ordino poden contribuir a mantenir aquesta tasca. Però continuen veient que és un col·lectiu envellit i que costa trobar-hi relleu.

"Volien promoure la creació d'un ramat d'ovelles per poder mantenir el sotabosc. Crec que són mesures que poden incentivar que hi hagi un relleu generacional, però és complicat. Jo diria que fessin secundàriament d'una feina d'un mateix."

Sergi Riba, ramader

Segons asseguren en el sector, la pervivència depèn en bona part del tabac, que té els dies comptats. Per tant, creuen que d'aquí a poques dècades podrien davallar força les explotacions ramaderes que hi ha.