L'any 2020, coincidint amb la Covid-19, es van registrar 226 matrimonis i 224 divorcis o separacions, unes xifres pràcticament idèntiques. Es tracta d'un fet excepcional dins la sèrie històrica recent i que no s'ha tornat a repetir.

Des d'aleshores, el nombre de divorcis s'ha estabilitzat, però continua situant-se en nivells elevats. De fet, des del 2021 les separacions i divorcis representen més de la meitat dels matrimonis celebrats cada any. El 2025, per exemple, es van comptabilitzar 474 matrimonis i 236 divorcis, exactament la meitat.

Les dades també revelen que els matrimonis que acaben trencant-se ho fan relativament aviat. La durada mitjana dels matrimonis que han finalitzat en divorci des del 2017 és de 8,6 anys, sense arribar als nou anys.

Opinions dividides sobre les causes

Més enllà de les xifres, les causes d'aquest fenomen generen opinions diverses entre la ciutadania. Alguns consideren que l'augment dels divorcis és conseqüència d'una societat més lliure i amb menys estigmes al voltant de la separació.

"Abans la gent aguantava tota la vida encara que no fos feliç. Ara les persones tenen més llibertat per decidir si volen continuar o no amb una relació", assenyala una ciutadana.

D'altres també relacionen la tendència amb els canvis socials i culturals de les darreres dècades. "Abans hi havia un model de vida molt més marcat. Ara cadascú pot escollir millor què vol fer amb la seva vida", explica una altra veïna.

En canvi, hi ha qui considera que les relacions actuals són més fràgils. Alguns ciutadans apunten que les noves generacions tenen menys tolerància als conflictes i opten abans per la separació.

També hi ha qui atribueix els divorcis a una manca de coneixement previ entre les parelles o a decisions precipitades abans de formalitzar la relació.

Sigui quin sigui el motiu, les dades mostren que el divorci s'ha consolidat com una realitat cada vegada més habitual dins la societat andorrana, especialment des de l'impacte que va tenir la pandèmia en les relacions personals.