Als anys 70, un glaucoma va deixar la Paquita amb una discapacitat visual greu. Quan va néixer el seu fill, va haver de fer una doble adaptació: ser mare i no veure-hi.

"Va ser una època maca, però molt dura. Aquí no em van ajudar en res. Només perquè m'ajudés a aconseguir un bastó d'invident. Em van dir que anés a Espanya. I jo vaig dir: 'A veure, jo estic vivint aquí, hi tinc la meva família.' Llavors em vaig posar en contacte amb l'ONCE i ells em van vendre un bastó i em van ensenyar com anava. Quan anava a esperar-lo a la parada de l'autobús al Sant Ermengol, sempre deia al conductor: 'Escolti, si vostè em veu, s'aturarà?' Perquè jo no veia l'autobús. I tots els nens: 'Manel, la teva mama. La teva mama t'està esperant.' I així hem anat fent. Després hem anat fent molt esport... Muntanya, de tot. Al principi plorava. Però bé, la vida continua i t'has de fer fort, la vida és així."

Paquita

Tant és així que la Paquita ha estat esquiadora paralímpica i ha participat en mundials i campionats d'esquí. El 2013 va arribar el primer gos, la Lisa. Ara rep el segon a través de l'Elisenda, una de les formadores canines veteranes de l'ONCE formada a Anglaterra.

"Nos basamos en cuatro informes: médico, social, psicológico y otro de movilidad. Y en base a toda esta información, somos como una agencia matrimonial, vamos haciendo el 'match'. Hay perros que son muy felices en la ciudad y otros que son más felices en el campo. Si hacemos un buen emparejamiento, estamos garantizando el bienestar del perro, que, a su vez, va a ser para su compañero de viaje."

Elisenda Steward, formadora canina de l'ONCE

L'Elisenda, que té la seva base a Madrid, ha vingut a Andorra una setmana sencera perquè el gos i la usuària formin un bon equip. Han fet els camins habituals de la Paquita. Un dels dies, agafen el bus i van al centre.

"Han passat 5 dies i ara som a la ciutat. Som al centre comercial Illa. I què farem aquí? Pujar i baixar escales. Si és cap avall, es queda quiet amb les quatre potes i ja sabem que hi ha una baixada. Entrar a les botigues. Si és un ascensor, li diem 'busca ascensor' i el gos el que fa és buscar el centre de la porta, just el centre. I ja es queda amb el morro enfocat a la porta perquè ella sàpiga on s'ha de posar perquè hi hagi espai per a totes dues per entrar. Al pas de vianants, el mateix."

Elisenda Steward, formadora canina de l'ONCE

"Em torno a recuperar una miqueta, però va com l'altra. Va superbé, de veritat."

Paquita

"Qualsevol cosa que hem de deixar al carrer, sigui una obra, un carretó... Sempre ho hem de deixar a un lateral, per facilitar la mobilitat de tot tipus de persones, també les que no hi poden veure. El gos el que fa és parar, identificar l'obstacle i després decideix si segueix per l'esquerra perquè és més segur o per la dreta, però s'ha de deixar espai per a la persona que l'acompanya. Aquest aprenentatge és molt car, però molt valuós."

Elisenda Steward, formadora canina de l'ONCE