Les dades evidencien que un mateix trienni pot tenir un valor molt diferent en funció del comú. Encamp encapçala la classificació, seguida d’Ordino. Canillo va al darrere, amb Andorra la Vella. Per sota hi ha la Massana, Escaldes-Engordany i tanca la classificació Sant Julià de Lòria. La diferència pot arribar, gairebé, als 60 euros entre una i una altra corporació. Una distància excessiva pels treballadors, especialment en un context d’alt cost de la vida.

Imports que no sempre es mantenen

L’informe també posa el focus en l’evolució dels triennis a mesura que s’acumulen anys d’antiguitat. En la majoria de comuns, l’import es manté estable durant els quatre primers triennis. No és així a Ordino i Escaldes-Engordany.

A Ordino, el quart trienni cau un 35% respecte els tres anteriors. A Escaldes-Engordany, la reducció comença en el tercer trienni, i es torna a reduir en el quart.

Més enllà dels triennis

Els sindicats remarquen, però, que les diferències salarials també afecten els complements i el sistema de carrera professional, amb un pes important en la retribució dels treballadors comunals. Tot plegat, genera models diferents segons la parròquia.

La classificació que recull l’informe situa Encamp, Sant Julià de Lòria i la Massana amb els sistemes salarials d'evolució més favorable. Canillo i Ordino presenten una progressió més moderada, mentre que Andorra la Vella tindria un sistema més lent i reduït. Escaldes-Engordany apareix en l’última posició, amb el model retributiu considerat menys favorable.

Per tant, tot i que l’informe assenyala com a punt positiu que tots els comuns disposen de fórmules de triennis, identifica com a principals problemes la manca d’homogeneïtat entre parròquies. També els sistemes regressius d’alguns comuns, i uns imports per antiguitat que no superen els cent euros i que, segons els treballadors, tenen un impacte limitat davant el cost de la vida.

Les reivindicacions es posaran sobre la taula a la reunió de cònsols de l’octubre. Els sindicats hi defensaran l’equiparació dels criteris retributius entre comuns, amb especial atenció als complements, per avançar cap a un sistema més homogeni entre parròquies.