Segons les dades recollides per l'observatori, que està a punt de complir 25 anys d'història, les percepcions de la població han patit transformacions significatives. Si bé el 2002 el trànsit es perfilava com la principal inquietud, el preu dels pisos va emergir ràpidament com un problema cíclic que, des d'aleshores, ha marcat l'agenda social del país.

Una tendència històrica i cíclica

Joan Micó ha recordat que, ja entre els anys 2006 i 2007, l'habitatge va assolir uns percentatges de preocupació propers al 60%, unes xifres extremadament elevades. "Els moments de creixement econòmic són on aquests problemes emergeixen molt", ha assenyalat.

La tendència, que ja es detectava clarament abans de la pandèmia, s'ha reactivat amb força un cop superada la crisi sanitària, tornant a ocupar la posició més crítica per a l'opinió pública.

L'impacte en la qualitat de vida

La situació actual està provocant canvis en els hàbits de residència de moltes persones que arriben a Andorra per instal·lar-s'hi. Segons apunta Micó, molts es veuen obligats a compartir pis o, fins i tot habitacions, per fer front als costos del mercat immobiliari.

El coordinador de sociologia ha advertit que, tot i que aquesta opció pot ser viable de manera temporal, es converteix en una situació difícil de sostenir a mitjà i llarg termini. Les dades que recull l'observatori d'Andorra Recerca+Innovació serveixen per posar sobre la taula les dificultats reals que afronta la població davant l'evolució del mercat d'habitatge.