Entre els perfils que més recorren a les ajudes públiques hi ha persones grans i famílies monoparentals, que en molts casos no aconsegueixen cobrir totes les despeses de la llar únicament amb els ingressos del seu salari.

La fotografia dels afectats, però, és cada vegada més diversa. Les dades per nacionalitats mostren que els espanyols són el grup més nombrós, seguits dels andorrans i dels portuguesos. Les xifres evidencien que les dificultats per assumir el cost de l’habitatge no es concentren en una única nacionalitat ni en un perfil concret.

La preocupació s'accentua amb la descongelació dels lloguers, que podria incrementar la pressió sobre les economies familiars. I és que, més enllà dels casos que necessiten suport econòmic per poder pagar cada mes, hi ha també persones que es troben directament davant del risc de perdre l’habitatge.

Són situacions com les que han viscut inquilins del Fener o del carrer Doctor Mitjavila, que s’han quedat sense pis arran d’un canvi de propietari o perquè l’immoble ha d’entrar en un procés de reforma.

Així, la crisi residencial deixa al descobert una realitat cada vegada més complexa: no només afecta les famílies amb menys ingressos, sinó també persones que, tot i tenir feina i ingressos, tenen dificultats per assumir els preus actuals o no poden garantir la continuïtat del seu habitatge.