Aprofitant que l'exposició "Dones clau per a la història d'Andorra" fa parada a la Massana, el comú ha homenatjat 8 massanenques que van lluitar pel vot femení. Formaven part de les 378 andorranes que l'any 1967 van firmar la súplica perquè el Consell General aprovés aquest dret. Una tasca gairebé clandestina.

"En tinc molt bon record, però va costar molt, les coses com siguin. Amagats sempre, fèiem les coses d'amagat perquè vèiem males cares i no ens agradava allò. Semblava que fèiem algo de dolent. No ens atrevíem, no ens atrevíem."
Roser Molné, sufragista massanenca

No va ser fins al 1971 que finalment les dones van poder votar. Així i tot, el desdeny i el paternalisme no es van aturar.

"Venia la gent i deia «què en voleu fer del vot? Què hi guanyareu?». Això ens ho deia la gent. I li vaig dir al meu home «què et sembla?». I em va dir «fes el que et doni la gana, de cèntims no en trauràs encara que votis, però si et fa plaer fes-ho.» I mira, així vam decidir votar."
Pilar Saboya, sufragista massanenca

A banda de Roser Molné i Pilar Saboya, durant l'acte les famílies de Palmira Armengol, Trini Call, Rosa Estany, Àngela Areny, Genoveva Esplandiu i Maria Molné també van rebre el pin de plata de la Massana en record a la seva contribució al progrés social d'Andorra.