La darrera reforma de la llei de la nacionalitat des del 1995 no introdueix canvis de gran abast i manté com a motiu de pèrdua l’ús actiu d’un altre passaport, sigui per presentar-se a eleccions en un altre estat, votar-hi o utilitzar-lo per viatjar o per motius laborals o acadèmics.

El text també preveu la transmissió de la nacionalitat sense que els progenitors hagin nascut al país. En el cas dels menors d’origen estranger, es requeriran 10 cursos escolars per obtenir-la. El requisit de residència es manté en 20 anys, tot i que ja no cal que siguin consecutius.

A més, s’estableix que es pot concedir per matrimoni amb una persona nacional, sempre que la convivència es mantingui fins a la resolució del tràmit, i es reafirma la concessió automàtica als magistrats estrangers que exerceixin al Principat.

Pel que fa a les esmenes, Concòrdia i el PS proposen reduir a 15 i 10 anys el període necessari per optar a la nacionalitat, una iniciativa que, segons fonts de la tramitació, no prosperarà.