Celia Guitián ha presentat aquest curs la primera tesi doctoral del país que estudia la protecció jurídica dels animals. Entre les principals aportacions, destaca la millora del registre dels animals de companyia. Es calcula que un 30% de les llars andorranes en tenen un. Actualment, és obligatori registrar gossos, gats i fures, però no conills ni periquitos.

“D’allà surt la necessitat d’un catàleg d’animals que poden ser de companyia, igual que d’aquells que no poden ser-ho. Si n'hi ha un registre, podrem saber més quines són les necessitats de la societat.”

Celia Guitián, doctora en dret de l'UdA

Una altra de les conclusions és revisar les sancions administratives per comprovar si són realment sensibilitzadores i, en l’àmbit penal, ubicar els delictes contra els animals en una part diferent del delicte contra el medi ambient, tal com es fa actualment.

“No s’ha de fer un increment de les penes, però sí penes complementàries per sensibilitzar; per exemple, treballs amb beneficis de la comunitat —específicament amb animals— o prohibició de tinença, en el cas de reincidir.”

Celia Guitián, doctora en dret de l'UdA

Finalment, considera que s’ha d’estudiar més a fons la normativa que afecta els gossos de teràpia o d’assistència. És el cas dels gossos de la policia, dels banders o d’assistència a persones amb discapacitat visual, que caldria analitzar si tenen limitades les hores de treball o què passa quan es jubilen.

No s’ha d’oblidar que Andorra, abans de ser un país turístic, va ser un país ramader, on els animals tenien un paper primordial en la vida econòmica i social. Les vaques i els gossos d’atura eren fonamentals a totes les cases.

El 1988 neix la primera llei que regula el maltractament animal; el 1998 es reconeix que els animals són éssers amb sentiments, i el 2016 s’inclou el delicte d’abandonament i s'equipara al maltractament.

El treball de Guitián, de 360 pàgines, podria aportar millores al sistema legal i normatiu per adaptar-lo als nous temps.