Més de 270 ucraïnesos van establir-se al Principat amb permís de sojorn. Ara per ara, 147 disposen de permís de residència i només dos continuen mantenint el permís inicial. Així doncs, la majoria forma part de la societat andorrana.

"Hi ha gent que realment sí que aporta a Andorra. Per exemple hi ha gent que treballa al sector de serveis, a algun hotel a recepció... Alguna feina tipus perruqueria, per exemple. Hi ha una part de la gent que ha marxat. Especialment que ve d'alguna professió específica."

Anastasia Kravets, presidenta de l'Associació d'Ucraïnesos d'Andorra

Si bé el procés d’aprenentatge és més senzill per als fills que per als pares, sobretot pel que fa a la llengua, hi ha un procés evolutiu d'integració. L’Associació d'Ucraïnesos, a l’inici del conflicte que va propiciar les arribades, tenia la missió d'acompanyar els nouvinguts en els tràmits burocràtics i crear comunitat. Ara ja s’ocupa només de casos més excepcionals.

"Molta d'aquesta gent que ha arribat ja s'han integrat al país, els seus fills ja estan escolaritzats en escoles andorranes i la majoria ja parla català. Aquesta gent ja ha deixat de ser refugiada i ara són ciutadans. Residents normals amb una feina."

Anastasia Kravets, presidenta de l'Associació d'Ucraïnesos d'Andorra

Pel que fa a la posició del Govern respecte de la guerra, s'ha mantingut ferma al llarg del seu desenvolupament. A dia d'avui conserva el compromís amb la comunitat internacional a través de l'aplicació de les sancions adoptades per la Unió Europea. El Principat les ha incorporat al seu ordenament jurídic i segueixen vigents i operatives.

24 de febrer del 2022

Des del 24 de febrer del 2022, avui fa quatre anys, quan les tropes russes van travessar la frontera ucraïnesa per ordre del president Vladímir Putin, Europa viu el conflicte bèl·lic més important al seu territori des de la Segona Guerra Mundial.

El Kremlin pretenia una ofensiva ràpida sobre Kíiv, però la resistència ucraïnesa, liderada per Volodímir Zelenski, va frenar l’avanç i el conflicte es va transformar en una guerra llarga i devastadora.

En quatre anys, el front s’ha desplaçat per ciutats com Mariúpol, Bakhmut i Kherson, amb milers de morts, milions de desplaçats i un país parcialment ocupat. Rússia ha consolidat el control sobre una part del Donbass i el sud, mentre Ucraïna, amb el suport militar i financer dels Estats Units i la Unió Europea, ha resistit i contraatacat.

Ara, el conflicte entra en una fase d’esgotament estratègic. El front s’ha estabilitzat en molts punts, però els bombardejos continuen i l'intercanvi de drons i míssils no s'ha aturat. Moscou aposta per desgastar Ucraïna i Kíiv, per resistir fins a forçar una negociació per aconseguir millors condicions.

Quatre anys després, la guerra ja no és només territorial: és una batalla per l’equilibri d’Europa. I la pau es continua negociant sota la batuta de Donald Trump.