El 7,5% de l'oferta immobiliària es situa per sota de 300.000 euros. Un problema agreujat si tenim en compte que 9 de cada 10 habitatges es destinen a la venda. La manca de mà d'obra i l'encariment dels terrenys fan gairebé inviable aixecar pisos més accessibles.

"Terreny, permisos, construcció i, per suposat, el benefici del promotor...per tant, és molt difícil, segons els estudis que fem, tenir pisos en venda per 300.000 euros."

Laura Sànchez, degana del Col·legi d'Arquitectes

Les parròquies altes, allunyades dels nuclis urbans, poden resultar una alternativa més econòmica per aixecar nous edificis. Una opció que, per contra, implica la dificultat de construir en zones més complexes.

"A partir de 400.000 encara podem començar a parlar de fer quelcom, però poc, i serien pisos normals, de dos dormitoris, amb preus que oscil·len entre els 400.000 i 600.000 euros."

Laura Sànchez, degana del Col·legi d'Arquitectes

Incentivar les torres i dividir habitatges, com proposa l'AGIA, no és mala idea, segons els col·legiats. Tanmateix, la mesura implica conseqüències.

"S'han de fer obres, pagar-les, llavors, aquell lloguer ja no és el mateix que tenien pensat quan era un pis. És a dir, que estem en la mateixa situació. El lloguer que pensàvem dividir-ho en 700 i 700 euros, acaba sent 1.500 i 1.500 euros."

Laura Sànchez, degana del Col·legi d'Arquitectes

Diverses propostes i cap sembla ser la solució a un problema multifactorial en què destaca un preu mitjà del metre quadrat mai vist al Principat.