Segons l’Institut Nacional de Ciberseguretat (Incibe), aquesta pràctica, que tradicionalment afectava grans empreses, cada vegada s’adreça més a particulars, especialment a persones que han patit estafes relacionades amb inversions en criptomonedes.

Com funciona l’estafa?

Els delinqüents solen contactar amb la víctima per telèfon, correu electrònic o xarxes socials, sense que aquesta hagi sol·licitat cap ajuda. Per guanyar-se la seva confiança, poden fer-se passar per advocats, representants d’empreses, forces de l’ordre o organismes oficials, com la mateixa CNMV.

Un cop establert el contacte, poden demanar un pagament per avançat en concepte de despeses administratives o legals per recuperar els diners.
En els casos més sofisticats, però, l’estafa va més enllà: els delinqüents poden intentar obtenir accés remot al dispositiu de la víctima o convèncer-la perquè creï noves carteres de criptomonedes, amb l’objectiu d’instal·lar programari maliciós o aconseguir el control dels seus fons.

Què cal fer si contacten amb nosaltres?

La CNMV recomana desconfiar de qualsevol oferta no sol·licitada que prometi recuperar diners perduts i comprovar sempre la identitat i l’autorització de l’entitat que contacta.
Si se sospita que es tracta d’una estafa, cal interrompre immediatament la comunicació, bloquejar els números i perfils sospitosos i marcar els correus com a brossa. En cas d’haver estat víctima del frau, també es recomana denunciar els fets i conservar totes les proves disponibles.