En només un any, del 2023 al 2024, la despesa pública en protecció social per capita ha passat dels 3.708 euros als 4.213 euros. Un salt qualitatiu molt rellevant del +16,5%.

Són molts diners i, a sobre, la tendència és que aquest desemborsament vagi a l'alça. De fet, la despesa pública s'ha enfilat un 70% en només sis anys. Ha passat dels 204 milions el 2019 als 343 milions d'aquest any passat.

Un de cada tres euros públics va a prestacions i ajudes

Això és un 9,2% amb relació al PIB i, segons Estadística, la partida més important és la que ha anat destinada a transferències corrents, 285 milions. 27,6 milions més han anat a inversió real, la partida més important dels darrers anys, ja que l'any precedent s'havia situat en 12,3 milions.

Bona part d'aquests diners es destinen a la gent gran, a les pensions de jubilació, més de 180 milions. Molt per sobre de les baixes per malaltia o discapacitat, que ens costen uns 76 milions, i els ajuts a l'habitatge, que s'enfilen gairebé als 30 milions.

La Coordinadora alerta de la necessitat d'un parc públic d'habitatge

I la Coordinadora per un Habitatge Digne considera imprescindible que hi hagi un parc d'habitatge públic i que els pisos buits surtin al mercat de lloguer. Els seus membres ja han assistit a reunions de la taula d'habitatge i mantenen reunions periòdiques amb la ministra Conxita Marsol.

La portaveu de l'associació Rebeca Bonache, alerta que "si es comencen a descongelar pròrrogues i lloguers, moltes famílies es veuran afectades. El parc públic és molt necessari".

Ara, estan ultimant la seva constitució en sindicat. Una maniobra que es podria consumar en el properes setmanes, tal i com avança Cristian Blázquez. Avisa que practicaran "acció sindical, basada en la negociació i la pressió col·lectiva".