Va descobrir Andorra quan venia a acampar amb la seva dona, la Maria, i s'hi va acabar quedant. Recorda que era una època en què ningú et preguntava què venies a fer i en què podies fer una mica de tot. Per això, més que artista o artesà, Mas es considera un treballador de les arts.

"A mi ningú em va preguntar què venia a fer aquí, em van obrir les portes, i com que eren tan pocs, jo podia fer des d'un cartell de la festa major a mà fins a un escut d'Andorra amb pedra, o una palangana amb terra cuita. Tenia l'avantatge que havia treballat al Poble Espanyol de Barcelona, per amistat i per contactes vaig aprendre a tallar, a treballar el vidre, el ferro... Tinc ofici, però inventar un estil... Si ja s'ha fet tot!"

Sergi Mas, treballador de les arts

Se sent i se sap estimat, i l'orde de Carlemany és la culminació de dècades treballant per a una Andorra que també estima.

"Estic enamorat del país, no ho dic perquè sí, me l'estimo, per ara s'ho mereix. No ho he fet expressament, però sí, em tenen estimació... Potser perquè em veuen petit! De misteris, n'hi ha molts."

Sergi Mas, treballador de les arts

Incansable, continua tallant musicadures en capses de fusta, un material viu, que adora, i sense deixar anar els llapis de colors. L'últim cartell de la Fira del Bestiar que ha il·lustrat quedarà com un testimoni, ja que l'alerta per la salut bovina no ha permès celebrar la cita ramadera, però fidel a la tradició ha dibuixat les bordes de Setúria.

Tot i que admet que el cos no l'acompanya, continua amb ganes de seguir creant. Al seu ritme, però l'ofici, no l'abandona.