La Nova Reforma 'la cosa andorrana' - La gàbia del mico

Si avui dia al país hi ha unes 89.500 persones, i uns 30.000 són andorrans amb dret a vot. Així que un terç de la població decideix per la resta. Però temps era temps que la situació encara era més extrema. El vot masculí universal no va arribar fins al 1933. Trenta-set anys després, als setanta, va arribar la possibilitat de vot per les dones i el 1985 es baixa l’edat de vot dels 21 als 18 per captar joves votants. I abans? Abans va haver-hi «La cosa». La cosa que va aconseguir que com a mínim poguessin votar els caps de casa, perquè fins aleshores només quatre poderosos es repartien la donja i els privilegis. Aquella cosa (nom en clau) era La Nova Reforma que va aconseguir trencar amb el poder dels comuns sobre el consell. Fins aquell moment els escollits eren part d’una institució i altra alhora, i a vegades s’afavorien els abusos. Bonaventura Mas diu a Anton Maestre en una carta «convé activar la cosa» i és que Anton Maestre a ser una de les persones clau en aquest procés. La correspondència i documentació de Casa Molines ara reescriu part de la història. En aquest capítol oferim més informació del primer procés sobiranista gràcies a la voluntat d’investigació del Consell General i a la tasca del doctor en història que també coneixem en la faceta d’editor, Oliver Vergés i Albert Villaró , coordinador del departament d'història de l'ARI