
Claus per identificar un maltractador psicològic
Començo un nou espai al blog d’Andorra Difusió sobre les dinàmiques de parella. Per estrenar-lo, m’he volgut centrar en els casos de violència psicològica i manipulació, que solen quedar en un segon pla. Sovint sentim a parlar del maltractament físic, de fet darrerament n’han augmentat els casos, però poques vegades ens fixem en la violència verbal. Passa més desapercebuda tot i que els casos no són precisament aïllats. És un tipus de violència més subtil, més discreta i més difícil d’identificar tant per la víctima com pel seu entorn
Però comencem per definir-la. Parlem de maltractament psicològic quan un individu utilitza paraules o gestos de manera repetida amb l’objectiu de desestabilitzar i ferir l’altre, sotmetre’l i controlar-lo per mantenir sempre una posició de superioritat.
Una de freda i una de calenta
Al contrari del què es pot pensar, aquest tipus de violència apareix sovint des del principi de la relació, però s’amaga darrere d’un clima de seducció.
El maltractador alterna compliments i retrets. La víctima percep des del principi que el tracte que està rebent és injust, que l’altre es comporta d’una manera incoherent, però li és molt difícil verbalitzar-ho perquè no acaba de ser-ne conscient. A més, apareix una actitud de pseudo-protecció per part del maltractador: “ho dic/ho faig pel teu bé”, i en realitat darrere, amaga una clara voluntat de control i de dominació.
El maltractador juga amb l’ambigüitat, els seus canvis d’humor sobtats i el dir-ne “una de freda i una de calenta” són les seves principals armes, les que li permeten desestabilitzar la víctima. Mentrestant, aquesta va perdent confiança en el seu propi criteri, es desvaloritza i es posa en dubte. S’anul·la.
A mesura que el procés de manipulació es va arrelant, la violència s’intensifica i es crea una mena de teranyina al voltant de la víctima que cada vegada està més aïllada. Els seus esforços per adaptar-se i anticipar-se a les reaccions de l’altre provoquen un desgast emocional considerable. Cada vegada se sent més inferior i més incompetent.
A més, el clima que es crea provoca un sentiment de culpa permanent, que el manipulador utilitzarà per responsabilitzar l’altre de les seves pròpies reaccions: “m’has posat nerviós/a, ets insuportable, ho fas tot per contrariar-me, frustrar-me, posar-me a prova”.
Maltractament psicològic o conflicte de parella?
Parlar de maltractament és molt seriós i implica tenir molt clara la diferència entre aquest tipus de violència psicològica i l’aparició d’un conflicte de parella.
En un conflicte de parella l’agressivitat dels dos pot arribar a materialitzar-se amb frases o actituds puntuals desagradables. No obstant, la intenció no és anul·lar l’altre o atemptar contra la seva integritat psicològica. En canvi, el maltractament implica un procés de control i de manipulació. En aquesta situació la identitat i l’autoestima de la víctima estan en perill. Si no s’aturen, les agressions psicològiques reiterades acaben afectant greument l’equilibri emocional.
Què fer
Si creus que estàs patint maltractament psicològic, és molt important que trenquis el silenci i surtis de l’aïllament en el que probablement et trobis. Recorda que la cortina de fum que el maltractador ha anat creant al teu voltant, fa que sovint l’acabis justificant i no aconsegueixis desvincular-te’n.
Per altra banda, un professional et permetrà agafar distància i sortir de l’estat de confusió propi d’aquesta situació. Restaurar la teva auto-estima i el concepte de tu mateix serà imprescindible per ser capaç de posicionar-te davant del manipulador i trencar la relació de dominació-submissió que s’ha establert.
Sovint el sentiment de culpa així com la vergonya, són frens a l’hora de buscar ajuda. La prioritat és trobar la manera de sortir d’aquesta situació, deixant de banda el “Com he pogut arribar fins aquí? Com pot ser que això m’estigui passant a mi?”. Les persones manipuladores consideren els demés com a possibles preses i es tornen maltractadores quan aquestes intenten escapar del seu control. Per tant, les víctimes no són forçosament persones fràgils. Possiblement hagin topat amb una personalitat perversa que no dubta en maltractar i agredir quan la seva necessitat de control i omnipotència no està satisfeta.
**En l’article hem utilitzat el gènere masculí per facilitar les explicacions, en cap cas per atribuir aquest comportament només als homes, ja que es dóna en qualsevol dels dos gèneres.
Un article de Laura Fité, psicòloga.
Destacat