El rugbi andorrà plora la mort de Bernard Calvel
La família del rugbi està de dol per la mort als 78 anys de Bernard Calvel (Ouveillan, 1946), un dels grans impulsors de l'esport de la pilota oval a casa nostra.
Calvel va arribar a Andorra durant els anys 70 per treballar com a professor d’educació física al Lycée Comte de Foix i es va dedicar incansablement a desenvolupar el rugbi al llarg de tres dècades.
Va ser una figura clau en la creació de l’escola de rugbi (1981), i posteriorment de la Federació Andorrana de Rugbi (1986), que va permetre la posada en marxa de la selecció nacional.
Com a entrenador del VPC, va treballar de valent perquè s’acceptés la tornada del club a la competició francesa durant els anys 80, després dels problemes que van propiciar la sortida de la federació catalana. Poc després es va convertir en el primer seleccionador dels Isards, que es van estrenar el 8 de novembre de 1987 a l’antic Camp del Consell contra Luxemburg.
Més enllà de la seva incalculable aportació al rugbi, Calvel serà sempre recordat com una persona apassionada i vital, “un somiador” en paraules de l’expresident de la Federació de Rugbi Toni Ricart, i sobretot algú molt estimat per tots els seus alumnes, que li van retre un càlid homenatge l’any 2007 quan es va jubilar com a professor del Lycée.
Vivia a Ouveillan, prop de Narbona, on ha traspassat després de lluitar els últims anys contra una malaltia.
El seu testimoni forma part d’una de les càpsules d’RTVA dedicades als 60 anys d’història del VPC Andorra.
Destacat