Vol mantenir el seu anonimat, però es fa dir Sèlia. És andorrana, enginyera, i viu a Barcelona amb la seva parella. Viatjava en el 'Sirius', un dels 42 vaixells rumb a Gaza que va ser interceptat per tropes israelianes. Ara fa tres dies que ha aterrat a Madrid i anímicament està bé, però "em costa molt dormir" perquè somia que és "al vaixell amb els militars".

Després de 30 dies de travessia i a 74 milles de la costa de Gaza, primer els va interceptar un submarí i, un dia després, un vaixell militar. Va ser aleshores quan "ens vam posar tots en posició d'intercepció, amb els salvavides, ensenyant les mans i vam tirar ganivets, telèfons (...) i vam esperar simplement que abordessin el vaixell".

14 militars van abordar-lo i apuntar-los amb armes, fins que els van portar a un port israelià. Allà, assegura, "els policies ens van agafar dels cabells, ens van tirar a terra (...) companys quatre hores al sol... i ens van lligar amb una brida les mans al darrere. Un polític va venir i ens va dir terroristes".

La Sèlia explica que no va patir per la seva integritat, tot i que a la presó no van tenir aigua, el menjar era insuficient i se'ls va negar qualsevol comunicació. Després de tres dies, va arribar la primera deportació, on va entrar ella: "Era totalment aleatori. Els policies de la presó no tenien una organització clara. Agafaven gent, hi havia altra gent que era a la mateixa cel·la que no va sortir i jo vaig sortir. O sigui que vaig tenir la sort de sortir la primera, però també l'angoixa de dir 'i els meus companys quan?'".

A partir d'aquí, els van conduir cap a l'avió que els havia de dur a casa, on la Sèlia ara es recupera de l'experiència viscuda.

Vives aposta per la solució dels dos estats

L'ex copríncep episcopal va beneir, en la cerimònia d'entrega de la Creu dels Set braços, les passes del Govern per al reconeixement de l'Estat palestí. Joan-Enric Vives defensa la solució dels dos estats, amb una convivència en pau, tot i reconèixer les dificultats per curar les ferides generades per la guerra.