Per a l'esportista, els resultats negatius formen part intrínseca del camí de qualsevol professional. "Dins de la carrera d'un esportista hi ha molts fracassos que et fan més forta i et permeten veure les coses de manera diferent", ha explicat. Segons la seva visió, lluny d'amagar aquests moments, s'ha de parlar amb naturalitat de la derrota tant en l'àmbit esportiu com en el personal.

El pes de la gestió psicològica

L'expedició a l'Annapurna ha representat per a Stefi molt més que una fita tècnica; ha estat un exercici de superació personal. L'alpinista ha confessat que, en aquesta ocasió, va haver d'afrontar barreres psicològiques que prèviament no havia experimentat. "Em costava superar traumes i vaig haver d'assumir que necessitava ajuda professional. No m'havia calgut abans, però aquesta vegada va ser necessari", ha admès.

Aquest reconeixement de la vulnerabilitat és, precisament, el missatge que la Stefi vol transmetre a les generacions més joves. La seva intenció és inspirar-los a persistir, mostrant que l'èxit no es mesura només arribant al cim, sinó també en la capacitat de "caure i aixecar-se" després d'haver fet un pas enrere.

Nous horitzons sense pressió

Actualment, l'alpinista es pren el seu futur professional amb calma, evitant traçar un full de ruta prematur. Després de l'esforç a l'Annapurna, la Stefi prioritza ara recuperar el contacte amb l'escalada tècnica i en roca. De cara a aquest estiu, té previst viatjar als Alps, un entorn on no ha pogut ser present en els darrers 2 anys. Per a l'any vinent, la seva filosofia és clara: avançar pas a pas i analitzar les oportunitats a mesura que es vagin presentant.