Miquel Mercè és l'home al darrere de les fotografies del llibre "El darrer segle i mig d'arquitectura andorrana", d'Enric Dilmé. Ha sabut captar l'essència i remarcar la textura, la pell, dels edificis del país.

"La prèsencia de la pedra com a material constructiu principal encara és latent: tenim totes les esglésies romàniques, l'arquitectura del granit. Però la història de l'arquitectura d'Andorra també ens ha portat altres exemples icònics, on també tenim alumini, fusta, i jo crec que això forma part de la riquesa del país."

Miquel Mercè, arquitecte i fotògraf

"Cal Pal és una de les poques façanes, al meu saber, que s'hagin fet amb l'estructura de fusta i terra, i jo crec que és molt particular. Molta gent ho veu i li sembla un arrebossat, però en realitat és de pedra. Després sí que anem a l'oposat. Hi ha un edifici a l'avinguda copríncep De Gaulle, que diria és d'autor desconegut, que està feta d'alumini, amb una proporció molt molt maca. A mi em va sorprendre que un edifici dels anys 60 tingués una façana ventilada d'alumini. És un exemple molt maco per la seva proporció".

Miquel Mercè, arquitecte i fotògraf

Hi surt també Caldea.

"Era nou i trencava amb tot. Una forma arquitectònica amb un acabat i una pell que és molt especial. I la seva forma i geometria ja forma part del landscape del país."
Miquel Mercè, arquitecte i fotògraf

L'exposició, que porta el títol de "Pell", es troba de manera permanent a Escaldes-Engordany.