El gasoil és el producte derivat del petroli que més s'ha enfilat. Ha passat dels 1,22 euros el litre de fa tot just un mes als 1,60 actuals, superant de llarg la gasolina sense plom del 95. 40 cèntims de diferència que ho acaben encarint tot i que, segons els experts, provocarà una crisi de preus a tots els sectors.

Un dels més afectats serà el del transport, especialment per carretera. Els autocars, sense anar més lluny, estan pagant gairebé 200 euros més que ara fa un mes per omplir el dipòsit. Un sobrecost que, ja ho avancen, hauran d'acabar repercutint d'alguna manera en els usuaris.

"Si això continua així, avaluarem a finals d'estiu, a finals d'agost quan es fa una actualització general de com han anat les despeses. Després hi ha les altres línies de negoci, com els serveis discrecionals, no doblarem però la proporcionalitat s'haurà de posar. Tot això repercuteix directament al client, al final això ho estem pagant entre tots".

Bartumeu Gabriel, gerent Autocars Nadal

L’energia s’encareix sense un horitzó clar

El mercat mundial es ressent d’uns atacs cada cop més freqüents i cada cop més sensibles. El barril Brent s'enfila a gairebé 110 dòlars i el gas natural frega els 62 per megavat hora. Mentrestant, l’estret d’Ormuz continua estrangulat per Teheran sense fer marxa enrere davant les represàlies nord-americanes i israelianes.

Dissabte passat, els atacs van impactar l’illa de Kharg, la principal terminal de càrrega petroliera de l’Iran. I dimecres, el foc va arribar al camp gasístic més gran del món, situat entre aigües iranianes i de Qatar. De fet, la revenja de la teocràcia, un atac al principal centre processament de gas natural va colpir tant fort a Qatar, que l'aliat dels Estats Units ha reduït en un 20% la capacitat d’exportació de gas durant almenys cinc anys.

Un estira-i-arronsa que continua i que amenaça amb disparar encara més els preus de l'energia, provinent d'una zona d'on en surt aproximadament un terç del petroli mundial i prop d’un 20% del gas natural.

El portaveu de la guàrdia revolucionària, ja mort, va declarar que la infraestructura energètica s’ha convertit en un objectiu "directe i legítim" de les hostilitats. Un escenari que, a desgrat de l'economia global, és el clau roent al qual la teocràcia s'aferra per mantenir-se dempeus.