El moment internacional és força convuls, amb un gran increment de preus per culpa de la guerra a l'Orient Mitjà. El producte més perjudicat és el petroli, que s'ha enfilat força per culpa del tancament de l'estret d'Ormuz.

Una situació que els usuaris ja estan notant a les benzineres. Una clienta, per exemple, xifrava la pujada en gairebé "20 euros més". Augments dels quals no s'escapa cap conductor, especialment els que necessiten el vehicle per treballar, que temen que el coflicte vagi per llarg i l'encariment de la benzina "no tingui fre".

Si ens fixem en les dades, al gener, el gasoil estava a 1,17 euros el litre i la gasolina, a 1,26. Preus més o menys estables fins a aquest dilluns, que van pujar a l'1,33 i l'1,37, respectivament. Un augment que ha continuat aquest divendres mateix, quan ja s'enfilen a 1,50 euros i 1,44 euros.

No estem encara en increments com els que hi va haver durant la guerra d'Ucraïna, quan els preus van arribar a situar-se en màxims d'1,70 euros i 1,80. Ara bé, són encariments del 30%, sobretot en el combustible dièsel.

És l'afectació més directa del conflicte, però no l'única. I és que el gas natural, que al final acaba sent energia, també ha pujat dels 33 euros el megawat del desembre, als 51 euros d'ara. En el cas del petroli, tampoc no arribem al 3,5% que es va registrar durant l'inici de la guerra d'Ucraïna, però se superen les xifres dels últims 12 mesos.

L'euríbor, cap amunt

En un escenari tan complicat, molts productes s'acaben veient afectats i s'encareix gairebé tot. És el cas de l'euríbor, que ha tocat sostre. Un indicador del qual molta gent hi està pendent, perquè afecta directament les hipoteques.

Uns préstecs pels quals els propietaris estaven pagant fins ara un 2,1%, però que, si l'escalada de preus segueix la tendència actual, podrien arribar a situar-se en un 2,4% o un 2,5%.